Bàsquet
L’ofici darrere el rendiment
Montse Gallegos fa prop de dues dècades que és especialista en preparació física i readaptació esportiva
Són moltes les jugadores de bàsquet que opten per preparar-se fora de temporada per millorar físicament
Darrere l’elit hi ha moltes figures. Algunes més visibles i d’altres invisibles. Són molts els atletes professionals que han exposat que per mantenir el seu nivell de rendiment han hagut de fer inversions a nivell particular. La revista Fortune publicava el novembre del 2024 un article en què explicava els 1,4 milions de dòlars que el basquetbolista LeBron James desembutxacava cada curs, a la qual cosa atribueix l’èxit d’encadenar 22 temporades a l’NBA. En resum, rendir té una implicació que va més enllà del que dura una temporada.
Una peça fonamental d’aquesta recepta d’èxit, en el cas del bàsquet, són les persones que es dediquen a la preparació física. A Catalunya, Montse Gallegos (Barcelona, 1984) fa més d’una dècada que s’ha especialitzat en aquesta disciplina que també treballa juntament amb la readaptació esportiva. Després d’estudiar ciències de l’activitat física i l’esport, i d’especialitzar-se en prevenció i readaptació de lesions i alt rendiment, Gallegos va arrencar el seu periple laboral a Lleida. A Ponent es va incorporar a l’equip de lliga EBA (actual tercera FEB), on, amb el pas del temps, va passar de ser la preparadora ajudant a exercir de titular. “Tenia a l’equip gent de fora, de cultures diferents, i em deien: “A mí una chica no me entrena...” Vaig haver de treballar molt, fer algun cafè i dedicar-hi moltes hores. Quan es va acabar l’etapa de Lleida decideixo tornar a Barcelona i faig preparació física de primeres catalanes i altres categories. I tot això ho faig compaginant feina de classes dirigides a gimnasos”, explica.
Així va anar encadenant treballs fins a crear la seva plataforma d’entrenaments (Recentrenamiento.com), a través de la qual també ajuda a fer preparacions físiques a mida per a jugadors i jugadores de formació, clubs i altres entitats.
Figura incombustible, el destí va voler que un periodista la posés en contacte amb una jugadora amb recorregut a Lliga Femenina i Lliga 2 (actual Lliga Challenge) que buscava una professional amb qui treballar fora de temporada, i així va fer el pas a l’elit del bàsquet. “Havia treballat amb molts tipus de perfils d’esportistes; quads, futbol, tennistes, golfistes... Però amb jugadores mai. Tot i que el bàsquet ha sigut l’esport que he jugat tota la vida. La Vero Sánchez va ser qui em va obrir la porta. La temporada que va fer després de treballar amb mi va obtenir uns bons resultats, el seu equip va ascendir, i a partir d’aquí tot va ser boca-orella. Anava tenint bon retorn i cada vegada m’anaven arribant més jugadores de Lliga Femenina que volien una preparadora física als estius.”
Readaptar i adaptar-se
Una altra de les especialitats de Gallegos és la readaptació, el procés de preparar físicament els atletes durant la transició de la recuperació d’una lesió i en el transcorregut del manteniment físic de la resta del cos previ a l’alta. “És un treball en cadena. Quan algú es lesiona va al metge i després aquest el deriva a fisioteràpia. A partir d’aquí, quan es passa a fase aguda, es posa en mans del readaptador i després passes al preparador”, puntualitza l’experta. I afegeix: “Quan hi ha una persona que es lesiona, jo començo a treballar amb ells les parts no afectades a la vegada que els fisioterapeutes tracten les zones del cos lesionades. Per exemple, si et lesiones un genoll, treballem el tronc superior fins que el fisioterapeuta dona el vistiplau i després comencem la preparació física, però sempre tenint en compte que es ve d’una lesió. L’ideal seria que això estigués combinat amb més professionals: nutrició, psicologia i podologia.” Per a Gallegos, que ha acompanyat moltes jugadores en el terrabastall que suposa recuperar-se de llargues lesions, hi ha alguns elements que són fonamentals: “Cal saber escoltar, tenir clar què toca en cada moment, quines tasques fer per superar les pors i generar un vincle que segurament va més enllà del de jugador-entrenadora. Passes moltes hores amb aquella persona i hi has de confiar molt perquè hi ha la salut en joc per rendir.”
L’estrès i l’alt rendiment
L’estrès és un factor de risc de lesions en l’esport d’alt rendiment. I aquest és un element que també es pot entrenar. “L’alt rendiment no és salut. Al final, si no t’has cuidat des del principi acabes amb afectacions quan et retires. Tot s’ha d’entrenar, l’estrès també. Per això sempre afegeixo tasques neurocognitives perquè cada vegada surten més estudis que parlen que s’ha de treballar”, explica.
Gallegos defensa que s’ha de treballar la capacitat d’estrès. “Amb els anys he après que es poden dur a terme tasques que generen incomoditats per entrenar l’estrès. Perquè cal tenir en compte que si algú sempre està en una zona de confort i mai s’ha posat en situacions d’incomoditat, després es poden produir lesions o no es rendeix igual perquè el cos s’ha acomodat. Per mi el fi no justifica els mitjans, però s’ha d’entrenar amb moments d’incomoditat, perquè l’alt rendiment també és això”, conclou
