Atletisme

esports

Mor Jordi Buscà i Colell, històric president del CA Laietània

Va ser un dels artífexs perquè les dues maratons olímpiques del 1992 sortissin de Mataró

L’històric president del Centre Atlètic Laietània Jordi Buscà i Colell (1933) ha mort als 91 anys, segons ha avançat el mitjà de Mataró Capgros.com. No ha estat només un personatge lligat a l’atletisme i l’esport sinó també a la vida cultural, social i civil del municipi. En l’homenatge que li va fer el club el 2011, després de 24 anys en el càrrec de president, s’hi van adherir entitats com Amics de la Ciutat de Mataró i el Grup d’Atletisme Lluïsos. Aquell dia va rebre la insígnia d’or i brillants.

Gràcies a la seva empenta el club va tirar endavant l’històric míting d’atletisme de Mataró, la Milla Urbana i la seva influència va ser cabdal perquè les dues maratons olímpiques de Barcelona 1992 sortissin de Mataró. Ell mateix va protagonitzar un relleu de la torxa olímpica. El 2000 va inaugurar el podi de granit en record de les antigues pistes de Mossèn Plandolit del club. Va ser també president de la comissió de control de l’antiga Caixa Laietana i va escriure La història dels 150 anys del cos de bombers de Mataró. Escrivia poesia i d’aquí li va venir el sobrenom d’“enginyer poeta”, per la seva capacitat de combinar el seu àmbit professional amb una gran eficàcia amb la seva vessant més artística.

Les reaccions a la pèrdua de l’antic dirigent no s’han fet esperar. La Federació Catalana d’Atletisme ha penjat a la xarxa social X un missatge de condol: “Acompanyem en el sentiment tota la família pel traspàs d’en Jordi Buscà i Colell, president de l’entitat entre el 1987 i el 2011. Fort impulsor de l’atletisme mataroní i maresmenc.”

L’Ajuntament, a través del servei d’Esports, també ha recordat la seva figura: “Lamentem la mort de Jordi Buscà i Colell, que fou president del Centre Atlètic Laietània durant molts anys. Va ser, a més, referent i present en molts àmbits de la vida mataronina. El nostre suport a familiars i amics.”

En l’àmbit professional va ser enginyer municipal quan la ciutat més va créixer i es va transformar. El seu llegat, amb tot, va més enllà de la seva tasca a l’Ajuntament. En la nota que ha escrit el periodista Cugat Comas sobre la rellevància del dirigent i activista, queda ben palesa la seva influència a Mataró i el Maresme: “La cultura i l’esport, aquest des de ben petit, eren les dues grans passions de Jordi Buscà, que ha tingut una vida de ciutadà compromès, reconeixent també el valor dels altres escrivint biografies de mataronins singulars i personatges de gran transcendència com Jaume Vilaseca, Adolf Comerón, Vicenç Font, Tomàs Barris o Maria Assumpció Clavell, entre d’altres. Les seves publicacions es compten per desenes i el seu coneixement històric de la ciutat era extens.”

L’any 2009 va tenir un ictus i va perdre la facultat de la parla. Va ser llavors quan va decidir deixar la presidència del club. Entre la seva obra poètica hi figura també l’himne de l’entitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)