Els esportistes catalans poden arribar a una ratxa de 40 anys guanyant medalles en les edicions dels Jocs Olímpics si n'aconsegueixen alguna a Rio. Des dels Jocs de Mont-real, el 1976, els representants de Catalunya sempre han pujat al podi olímpic i s'han emportat medalles en deu edicions consecutives. Els catalans també estan actualment immersos en una ratxa de guanyar títols olímpics i medalles d'or que va començar en els Jocs de Barcelona l'any 1992 i s'ha mantingut al llarg de sis edicions fins a la de Londres, el 2012, la darrera que s'ha disputat i que es pot ampliar al Brasil.

La primera medalla que els esportistes catalans van guanyar en uns Jocs Olímpics va ser la de plata en els Jocs d'Anvers de l'any 1920. Els futbolistes Josep Samitier, Ricard Zamora i Agustí Sancho van entrar en la història de l'esport de Catalunya pel fet de ser els primers a pujar a un podi olímpic. En els Jocs de Los Angeles de l'any 1932 el regatista Santiago Amat es va emportar la medalla de bronze en la classe monotip de vela, i no va ser fins al 1960, en els Jocs de Roma, que els catalans van poder tornar a pujar a un podi olímpic. La selecció espanyola d'hoquei sobre herba, amb deu jugadors catalans, va guanyar la medalla de bronze.

Es va tornar a entrar en una sequera de podis catalans que va durar setze anys, tres edicions de Jocs Olímpics, fins que el 27 de juliol del 1976 Pere Millet va guanyar la medalla de plata en la classe 470 de vela en els Jocs de Mont-real com a tripulant del cantàbric Antonio Gorostegui. Aquella medalla va posar fi a una mala ratxa i en va iniciar una de molt bona de places de podi per als catalans. A partir de llavors els representants de Catalunya han pujat al podi en totes i cada una de les deu edicions de Jocs Olímpics que s'han disputat. La darrera medalla va arribar en l'última jornada dels Jocs de Londres, el 12 d'agost del 2012, en què la selecció espanyola masculina de bàsquet –amb cinc catalans– va guanyar la medalla de plata en ser derrotada en la final contra els Estats Units (107-100).

A banda de la ratxa de podis en deu Jocs consecutius, els esportistes catalans també tenen una bona ratxa de títols olímpics que va començar en els Jocs de Barcelona del 1992, en què fins en quatre ocasions els esportistes de casa van pujar al lloc més alt del podi i es van penjar la medalla d'or. Anteriorment només Miquel Noguer havia estat campió olímpic en la classe flying-dutchman de vela en els Jocs de Moscou del 1980, fent de tripulant del cantàbric Jan Abascal, i també va entrar en la història de l'esport català. La segona medalla d'or olímpica per a un català va trigar dotze anys a arribar –Barcelona, 1992–, però a partir d'aquí en cada edició que s'ha disputat, i ja són sis, hi va haver un campió olímpic català com a mínim. El segon campió olímpic català va ser Daniel Plaza gràcies al triomf en els 20 quilòmetres marxa, i darrere seu van pujar al lloc més alt del podi en els quinze dies olímpics de Barcelona Josep Maria van der Ploeg en la classe finn de vela, les quatre noies que van formar part de la selecció espanyola d'hoquei sobre herba i els quatre jugadors que van ser presents en la selecció espanyola de futbol. En les següents cites olímpiques el nombre de medalles d'or dels catalans va anar creixent i la darrera va ser a Londres el 2012 gràcies al taekwondista Joel González, que va guanyar la categoria de 58 kg.

En total han estat 143 els esportistes catalans que han pujat al podi en uns Jocs –113 homes i 30 dones–, i han guanyat 58 medalles,12 d'or, 30 de plata i 16 de bronze. Els dotze títols olímpics els han guanyat 23 esportistes –17 homes i 6 dones–, i només n'hi ha un que ha repetit i és doble campió olímpic, el gimnasta Gervasi Deferr, que va ser el millor en salt en els Jocs de Sydney, el 2000, i els d'Atenes, el 2004.