Qüestió de tarannà

Precisament la comparació dels dos incidents del vallesà demostra que a Moto GP –i, per extensió, en l’esport– les coses mai no són del tot blanques o negres. Quins matisos diferencien l’escomesa de Johann Zarco –el més ràpid ahir– a Pedrosa a l’Argentina i l’incident de diumenge a Jerez? Potser simplement el tarannà dels protagonistes. El mateix Pedrosa i també Lorenzo i Dovizioso són considerats tres dels pilots amb un pilotatge més net de la graella. En canvi, Zarco és, al costat de Márquez i també Andrea Iannone –pilot de Suzuki i absent ahir–, un dels dolents de la pel·lícula, pel seu pilotatge sense compromisos.

Curiosament, a Jerez aquests tres van pujar al podi i els bons nois van anar a terra. Tal vegada és per això que la ressaca de l’incident ha estat més aviat lleu. Què hauria passat si en el lloc de Pedrosa o Lorenzo hi haguessin estat involucrats, per exemple, Márquez o Zarco? De l’anàlisi de la topada el fet irrefutable és que Dovi va caure víctima de la carambola, tot i que el desencadenant va ser la seva acció no reeixida sobre Lorenzo. La situació entre el mallorquí i Pedrosa va ser una tempesta perfecta. L’un mirava de parar els peus al seu company i l’altre ja s’havia compromès a pispar-los la cartera per dins –“el dia que veus un forat i no t’hi llances, deixes de ser un pilot de curses”, deia Ayrton Senna– i poc podia veure com el 99 se li tirava a sobre.

Va ser un incident de cursa. Ho hauria estat amb uns altres protagonistes? Pedrosa té clar que Lorenzo hauria d’haver mirat abans de recuperar la traçada bona que ja ocupava la moto del 26. Ho va voler aclarir amb els comissaris però només li van deixar l’opció de posar una reclamació si no hi estava d’acord, cosa que no va voler fer. Si més no, ahir va poder tornar a pujar a la moto per girar full.