El tercer de Carlos Sainz i Lucas Cruz
El madrileny i el català aguanten sense problemes en l’última etapa i, s’emporten a casa el tercer tuareg de guanyadors del Dakar, cadascun amb tres marques diferents
Ricky Brabec (Honda) s’imposa en motos i trenca 18 anys de supremacia de KTM
El pilot madrileny Carlos Sainz i el seu copilot, el català Lucas Cruz (Mini), han obtingut aquest matí el seu tercer triomf en el Dakar, després dels que van celebrar en les edicions 2010 (amb Volkswagen) i 2018 (amb Peugeot). Sainz i Cruz han assegurat en l’última i relativament curta especial, de 167 km, i han cedit quatre minuts al més ràpid, el Toyota d’Al-Attiyah-Baumel, segons de la general. El pilot qatarià ha acabat a 6:21 i el podi l’han completat Peterhansel-Fiuza (Mini), a 9:58.
A banda de Lucas Cruz, el català que apareix més amunt en la general és Àlex Haro, copilot de Giniel de Villiers en un dels Toyota oficials. S’han classificat cinquens, rere Al Rajhi-Zhiltsov (Toyota). Fernando Alonso i Marc Coma –quarts avui– han acabat 13ns, penalitzats per la bolcada de dimecres, i Nani Roma i Dani Oliveras –dotzens avui– han situat el Borgward en 26è lloc, un resultat que no reflecteix el potencial de l’equip perquè en diverses especials han estat els únics capaços d’intercalar-se entre els Mini –fossin en la configuració de bugui, com els de Sainz i Peterhansel, o 4x4– i els Toyota construïts pels dos grans fabricants del Dakar. Jaume Aregall ha guiat Jesús Calleja al 29è lloc a bord d’un Toyota. També han completat la cursa Xavier Foj i Ignacio Santamaría (Toyota) si bé fora de la classificació general perquè es van haver de retirar i reenganxar-se a la cursa l’endemà acollint-se al reglament Dakar Experience.
I per fi, una Honda
L’any 2000 el malaurat Richard Sainct –mort al raid dels Faraons quatre anys més tard– va imposar una BMW 650R en la meta del 22è Dakar, que encara va començar a París però va finalitzar a El Caire. Des d’aleshores, la tirania de KTM, fos en la cilindrada gran o en la d’ara, de 450 cc, ha estat absoluta. Divuit victòries consecutes, entre les quals hi ha la de Nani Roma (2004) i les cinc de Marc Coma (2006, 2009, 2011, 2014 i 2015). Quan tot semblava que l’encara jove Toby Price (31 anys), havia iniciat el 2019 una nova era de domini per a la marca austríaca, ha arribat Ricky Brabec per donar a Honda el gran títol que li faltava. Certament, el gegant ja ponès ja havia guanyat el Dakar, però dels títols de Cyril Neveu (1982, 1986 i 1987) Edi Orioli (1988) i Gilles Lalay (1989) en fa més de tres dècades.
Brabec s’ha imposat amb 16:26 d’avantatge sobre Pablo Quintanilla, que pìlotava una Husqvarna, marca propietat de KTM, com Gas Gas. Price no ha comès cap errada important però ha anat cedint terreny minut a minut al nord-americà, de només 28 anys, que en la seva cinquena participació i després de tres abandonaments consecutius ha exhibit una gran maduresa i una sang freda i capacitat de concentració per perdre poquíssim temps els dies que ha hagut d’obrir pista. Al final, Price ha completat el podi a 24:06 del guanyador i a davant d’un dels descobriments d’aquesta edició i pilot a tenir en compte en el futur, el xilè José Ignacio Cornejo, amb només 24 anys i quatre participacions, que amb la d’avui ha estat capaç de guanyar dues especials i mantenir-se serè. El castellonenc Joan Barreda, etern aspirant a trencar el domini de KTM des dels temps de Marc Coma, ha acabat setè, molt penalitzat pel temps perdut en la quarta etapa.
Entre els catalans, tota la cursa ha estat una pugna entre els experimentats, Joan Pedrero (12 participacions) i Laia Sanz (10) i el debutant Jaume Betriu, destacat pilot d’enduro. Tots amb KTM (tot i que Laia Sanz competia amb sota marca Gas Gas), s’han anat alternant les posicions de millor català i han acabat separats per menys de mitja hora, però amb el debutant Betriu 14è, a davant de Pedrero (16è) i Sanz (18a). Pep Mas (Husvarna) ha finalitzat el Dakar després de l’abandonament del 2019, en el seu debut. Ho ha fet en 69a posició.
En la categoria Side by Side (buguis lleugers), l’equip català amb més possibilitats a priori, Gerard Farrés-Armand Monleon (CanAm) ha acabat onzè després de diversos problemes. El millor català en la taula ha estat Xavier Blanco, copilot de l’excampió espanyol de ral·lis Jesús Puras. El cantàbric i el català han situat el seu CanAm en sisè lloc, a 2h19:15 dels guanyadors, els nord-americans Casey Currie i Sean Berriman. Santi Navarro i Marc Solà (CanAm) han tancat el Top-10, un magnífic resultat per a Navarro, que només havia disputat un Dakar (2017) i com a copilot. Rafa Tornabell, copilot de José Luis Peña (Polaris), ha finalitzat 22è.
En camions, 16a victòria des de l’any 2000 per al fabricant rus Kamaz, amb Karginov-Mokeev-Leonov, escortat per un altre Kamaz (Xibalov-Nikitin-Tatarinov) i amb el tercer a més de dues hores. Llovera-Torres-Marcó (Iveco) han acabat 15ns i Juvanteny-Criado-Domènech (Man), 19ns.
Ignacio Casale ha encapçalat el monopoli de Yamaha en quads, amb els nou primers classificats de la marca japonesa.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024