La punta de l’iceberg

Oliveras, guiant l’experimentat argentí Orlando Terranova, té en el triomf de la sisena etapa el colofó a l’actuació gironina en aquest Dakar. Quarts en la general, l’expilot de trial es va refer del mal tràngol del 2021 quan havia de ser el copilot de Nani Roma i es va haver de perdre la cursa per la covid-19. El 2018 va ser novè en motos i el 2019, segon en SSV al costat de Gerard Farrés abans de debutar en cotxes el 2020 al costat de Roma (27è). L’altre gironí en cotxes era Txema Villalobos, també de copilot en aquest cas amb Isidre Esteve, a qui acompanya des del 2017 després de sis edicions com a mecànic.

Oriol Vidal en bugui lleuger va abandonar tot just començar el que era el seu quart Dakar. Havia tingut una pneumònia conseqüent de la covid-19 durant tres setmanes que el va fer dubtar si seria capaç de prendre la sortida. El seu equip ja no el va esperar a ell ni al pilot Saleh Alsaif –l’any abans havien guanyat una etapa però van abandonar en la dotzena– quan van arribar al campament a les sis del matí després de nombrosos problemes mecànics en la quarta etapa, a menys de quatre hores de reprendre la cursa.

Tampoc va acabar Àlex Feliu, l’únic català en la categoria de quads i que debutava en el Dakar: va abandonar en l’especial de la novena etapa per problemes mecànics. El seu objectiu era acabar, agafar experiència i mirar de preparar l’edició del 2023 amb la general com a objectiu. “Aquest matí en finalitzar l’enllaç perdia molt d’oli, vam revisar-ho, vam intentar arreglar-ho, però és inviable. Quan augmenta la pressió i la temperatura, es torna a trencar”, va explicar el dia que havia d’entregar el vehicle al camió escombra.

Gael Queralt corria el seu segon Dakar en la categoria SSV, com a campió estatal. Aquest cop amb el també selvatà Sergi Brugé al costat. Després de caure més enllà del 40è lloc en la general en la segona etapa, van fer un novè parcial i quatre més entre els 15 millors del dia.

Fina Roman va ser vintena en el camió de Jordi Juvanteny, de producció i en una categoria plena de prototips. La covid-19 també va marcar l’equip KH-7 Epsilon Team: l’eterna mà dreta de Juvanteny, José Luis Criado, va donar positiu en el darrer PCR abans de marxar i l’empordanesa va ocupar el seu lloc a la cabina. “Em va agafar de sorpresa i em va costar adaptar-me. Però un cop he trobat el meu lloc he gaudit molt”, va dir un cop acabada la prova que coneix des dels anys noranta, quan s’hi iniciava amb el seu marit, Josep Maria Servià. “Això ho havia viscut i no tenia la intenció de tornar amb el camió però ho vaig fer per donar suport a amics de veritat, a qui considero la meva família.”

Pare i fill

Joan Donatiu, pare i fill, han acabat en el lloc 32è en la categoria de clàssics –tercers en H3–, la mateixa en què el progenitor va ser segon el 2021 quan hi havia menys participants. “Hem navegat molts cops junts al mar, conduir per dunes és una sensació molt semblant”, és el que va explicar el fill que li havia dit el seu pare. Els dos anaven amb un Mitsubishi Montero V6 restaurat pel pare i que és el que va dur el primer equip de dones de l’Estat en córrer el Dakar.

No hi ha edat

El figuerenc Xavier Piña i el sabadellenc Sergi Giralt van ser sisens en la general i tercers de la categoria H1 amb un Toyota Land Cruiser HdJ80 preparat per Tot Curses, en el que era el seu debut en el Dakar Clàssic. Van guanyar quatre de les 12 etapes i durant dues van encapçalar la general. Piña, de 68 anys, en fa 43 que va començar a col·leccionar motos clàssiques i, fa més de 20 anys, també cotxes –en té 14.

Carles Pujolar i Gerard Alsina es van presentar al Dakar amb un IPSO acabat de muntar, que havia dut el triple campió del Dakar, Pierre Lartigue, a la copa del món de Bajas el 1998; i fins a la sisena etapa van estar al davant després. Pujolar té més de 25 anys de trajectòria en l’alta competició com a mecànic i quan va tenir el cotxe a punt li va proposar a Alsina –copilot de Dani Oliveras en moltes competicions– que l’acompanyés.

Àlex Rabell va acompanyar Francesc Guillem després de ser vuitè també com a copilot el 2021 i disputava la prova per tercer cop. Era la novena de Guillem després de sis com a mecànic. L’oncle de Rabell és Pere Maimí, impulsor de l’equip Avall Competició i que a més del camió Mercedes Unimog tenia en cursa dos Range Rover de 1980 i 1989. Miquel Àngel Boet i Aleix Cabarroques van acabar en el lloc 21 i Enrique Conti i Diego Ballester, en el 23.