La veritat és que sí, va ser una cosa que fins al darrer moment no ho teníem clar. Vam fer una cursa molt intel·ligent durant tots els dies.

L’últim dia vam adoptar la mateixa estratègia del dia abans, en què vam retallar cinc minuts en la general al líder, el lituà Rokas Baciuska. Van sortir amb només una roda de recanvi i una pistola neumàtica per poder canviar la roda en cas de punxar i res mes. Les altres peces de recanvi les portaven el pare i el tiet de l’Eryk, que venien al darrere. En el quilòmetre 30è vam punxar i vam trencar un dels tirants del tren del darrere. D’això no portàvem recanvi i ens vam veure obligats a abaixar el ritme i fer 100 km d’especial a 50 per hora. Era molt difícil que al líder li hagués passat res en una especial tan curta i donàvem per fet que seríem segons, però la sorpresa va ser que el líder també va tenir problemes mecànics i va perdre més temps que nosaltres, i al final vam ser els guanyadors.

Vam fer una cursa molt intel·ligent, és una cursa que s’ha de gestionar molt bé, més que de resistència és una cursa a l’esprint, cada dia has de córrer molt per poder estar al davant i el que menys errades fa i el que menys entrebancs es troba pel camí guanya. Vaig gestionar molt bé les emocions i vam gestionar molt bé les etapes. Hi va haver quatre etapes de navegació que van ser una mica més complicades que la resta, aquí vam estar encertats en el meu cas en la navegació i vam guanyar aquestes etapes. No hem sigut l’equip que més etapes ha guanyat, quatre de les catorze possibles, però hem sabut guanyar la cursa.

En la penúltima vam guanyar la nostre categoria i vam fer quarts en la general de cotxes. Just per darrere de Sébastien Loeb, Nasser Al-Attiyah i Mattias Ekstrom. Va ser increïble. Aquell dia hi va haver un punt de navegació més complicat del normal dins un camp de dunes i ens va sortir bé la jugada, vam trobar el camí ràpid i no vam perdre gens de temps.

Va fer els 18 anys el 6 de novembre. Fins llavors no vam poder fer cap competició, no vam poder córrer perquè no tenia carnet de conduir. L’única cursa que vam fer per preparar el Dakar va ser la Baja Dubai, en la qual vam guanyar i vam demostrar el potencial d’aquest noi al volant.

La història ve de quan l’any passat corria amb Rokas Baciuska. En l’etapa de descans l’Eryk estava amb la seva família, el seu pare i el tiet ja corrien, i em van cridar per parlar. Em van oferir la possibilitat de competir amb l’Eryk en el Dakar 2023. Jo vaig dir per respecte al meu pilot que parlaríem al final del Dakar, i en l’entrega de premis van tornar a venir. Vam parlar una mica i el dilluns ja tenia un contracte redactat per un advocat al correu electrònic. Vaig dir que d’acord, però que primer volia veure que era capaç de fer. Va ser pujar amb ell i vaig veure el potencial que tenia i em va deixar impressionat.

Sí, la clau de l’èxit ha sigut que ens hem entès perfectament. Ell no ha condicionat en cap moment la meva feina i jo no he posat en dubte mai la seva. Jo li deia anem cap a la dreta i ell anava a la dreta, hi haguessin traçades o no. Això et dona una seguretat molt gran a l’hora de fer la teva feina perquè és una persona que confia en tu. Ens vam entendre superbé. I estic content d’haver conegut aquesta gent, d’haver fet aquest projecte i d’haver assolit aquesta victòria, que és un repte històric, la veritat.

Sí, és un equip realment familiar. Ells lloguen els serveis d’una estructura per poder tenir els vehicles, però un cop allà ells es porten el seu material, la seva gent de confiança. De fet jo ho sabia, que era familiar, però no podia imaginar que ho fos tant.

El meu contracte acabava després del Dakar, però la intenció era fer tot el mundial de raids. El motiu, el desconec, però l’equip no anirà a la següent cursa i em van donar carta lliure per anar amb el pilot que volgués. Ells tenen clar que el Dakar de l’any vinent sí que el volen fer, però si jo trobo un projecte en el qual puc deixar lligades cinc curses del mundial més el Dakar de l’any vinent, amb ells no podrà ser. És la meva feina i haig de viure durant tot l’any. No pot ser que faci una sola cursa. Ara estem treballant per trobar la millor opció.

Ja hi ha molts equips que s’han fixat en el duet, tant en el nano com en mi. El mes de desembre ja vaig rebre alguna trucada d’equips grans que necessitaven un copilot per anar al Dakar, però jo tenia contracte. Ara la gent que em porta aquests temes ja hi han posat fil a l’agulla. Però no és fàcil i veurem què passa. L’esperança no la perdo i alguna cosa o altra trobarem.

Una mica dels contactes que hi ha hagut és per fer el salt amb un T1 plus i un equip oficial, però això també implica tenir coneixements que no sé si són els mateixos que per estar de copilot en un T4.