Han estat dos anys força complicats per a tots. Tenia moltes ganes d’estar en el projecte d’Honda i moltes expectatives, però les coses no van sortir com esperàvem cap de les dues parts i va ser una gran decepció. La moto m’agrada, estic amb gent amb la qual ja havia treballat i em sento còmode. Als tests de Malàisia no ens vam quedar gaire lluny de les Ducati.

Va haver-hi un bon ball de bastons amb la fugida de Suzuki del mundial. Quedaven dos pilots fora i les places eren encara més limitades. Va haver-hi molt de moviment en el paddock. Van ser moments molt durs per a tothom i ho continuen sent. Per sort, sempre vaig tenir diverses opcions sobre la taula i mai vaig sentir el risc de quedar-me sense equip. Vaig poder triar on volia anar.

Sí, però s’ha de posar en context, tenien dos pilots nous a la categoria. Aquest any tenim el suport de fàbrica i serem un equip oficial. Això significa que totes les peces seran d’última generació i hi haurà canvis força grans. L’equip és totalment nou i tenim moltes ganes. Se li ha de donar un vot de confiança.

El meu somni ara mateix és ser campió del món a MotoGP. Tinc dos anys de contracte amb la marca i, si no és aquest any, agafarem experiència i ho tornarem a provar el següent. El format dels caps de setmana canviarà molt amb les curses esprint i hem d’estar al nivell. Potser ens sorprenem i veiem que podem lluitar pel títol.

No, i ho dic de tot cor. Tenia totes les opcions sobre la taula i vaig prendre la decisió que em semblava més adequada, i la tornaria a prendre. De tot s’aprèn, fins i tot més d’allò dolent. Tots els esportistes hem de lluitar pels nostres somnis independentment dels diners o altres aspectes.

Va ser frustrant i molt dur. Estar a Repsol Honda és un privilegi, molt pocs pilots són els elegits per portar aquests colors. Jo em veia amb l’obligació de poder ser la persona que liderés un projecte com aquest amb Marc Márquez, però no va ser així. Ha estat una experiència magnífica i he conegut a grans professionals.

Pensava que la temporada seria molt bona. La pretemporada va ser la millor de la meva carrera professional, tant a Tailàndia, on vaig ser el més ràpid, com a Malàisia, on mai ens ha anat gaire bé, ni a mi ni a Honda. A la primera cursa de Qatar vaig estar liderant molta estona, i a l’Argentina vaig sortir des de la primera línia. Després, va haver-hi una davallada que va comportar resultats dolents, desconfiança i moltes caigudes.

Tècnicament, és un tema que pertany als enginyers i tècnics especialistes, ja que són els qui saben els motius pels quals una peça funciona o no. No vam saber solucionar-ho o no vam tenir les eines necessàries per fer-ho. Amb la lesió de Marc Márquez, els japonesos d’Honda van decidir parar l’evolució de la moto. A més, cal afegir-hi els problemes que ja teníem i que les altres marques van continuar evolucionant. Tot es resumeix en la falta de ganes i de feina per part dels enginyers, que haurien d’haver solucionat la situació en el seu moment.

Maltractat, no, però sí molt frustrat per la situació. Veus que no vas bé, que hi ha moltes expectatives i que no pots fer res perquè ningú t’ajuda i estàs lligat de mans i peus. La cosa no millora, no tens peces noves per revertir la situació i això et desespera perquè no hi veus cap sortida. Veia molta tranquil·litat i relaxació en un moment de crisi i descontrol, i això em molestava molt.

Que, dels moments dolents, en treus fortalesa. Identifiques més fàcilment els teus errors, com actues davant les adversitats i valores més els bons moments. Aprens en qui pots confiar i en qui no.

A Moto3 crec que guanyarà David Muñoz, en la categoria de Moto2, Pedro Acosta, i MotoGP, Enea Bastianini.