Vaig aconseguir un molt bon rendiment i ritme la temporada passada, però l’objectiu era guanyar i no es va aconseguir. En el moment de les negociacions per aquest any ens vam plantejar un canvi. Vam decidir de mutu acord que era el moment de separar els nostres camins, de forma molt natural. S’havia acabat una etapa. Va ser un acomiadament molt emotiu, hi vaig guanyar un mundial de Moto3, però estic molt content d’haver fet aquest salt d’equip.

Òbviament, sento la pressió, però hi estic còmode. Soc un pilot molt exigent amb mi mateix, em considero ambiciós i guanyador, i crec que aquests valors van amb consonància amb els de l’equip KTM Ajo, que també és molt exigent.

Tècnicament, no és tan complicat perquè les dues motos són de Kalex, però la base és diferent. Arribo descansat mentalment i amb ganes de fer el que m’agrada; pilotar al límit. L’equip té una forma de treballar diferent. La pretemporada m’està servint per aprendre com treballen ells i integrar-me, a part de provar la moto. Vaig acabar molt satisfet amb el primer test; el recordo cada nit.

No sé del tot el funcionament de l’equip encara. Aspar era de València, i tota la gent era d’aquí. En canvi, en el KTM Ajo el director és finlandès (Aki Ajo)... Ho aniré descobrint a a poc a poc, però té bona pinta.

Una temporada emocionant. Aquesta pretemporada hem entrenat molts dies junts amb la moto i ens hem conegut més. Els dos pilots som forts i la competència farà pujar el nivell de tot l’equip. Segur que en trec coses positives i n’aprendré molt encara que sigui més jove.

Vull anar pas a pas. L’objectiu és ambiciós, però primer vull aconseguir el meu primer podi a la categoria, la primera victòria... A curt termini, saber quin és el meu potencial amb la nova moto. He fet tot el que era a les meves mans aquest hivern perquè sigui el màxim. També he anat de pressa a aquesta categoria, he lluitat per pòdiums, he fet pole positions, he guanyat un mundial i sé com es gestiona... Tenim bones cartes i les hem de jugar bé.

Crec que soc jo. Ja he dit que soc molt ambiciós i tinc tots els aspectes molt ben ordenats; segur que m’ajuda a superar-me. Després, el company d’equip és sempre una referència. Així i tot, la temporada és molt llarga i prefereixo centrar-me en mi.

És veritat que al Circuit de Catalunya, quan estava lluitant pel podi a quatre voltes del final, la moto va tenir una avaria i es va parar, al circuit d’Assen vaig caure quan estava liderant la cursa quan quedaven dues voltes... Tenia la sensació que anava sempre a remolc, al límit, i això em feia forçar més del que tocava. Tampoc crec en la sort. M’agrada més parlar del treball, la preparació i un conjunt d’aspectes que, en comunió, et porten cap al teu objectiu. No sé del tot què va fallar, però va ser un cúmul de coses.

Valores la teva feina i el rendiment que has tingut i veus quina és la teva posició. A vegades, encara que no assoleixis l’objectiu, et queda una bona sensació, veus que has tingut la velocitat i que tens les eines per aconseguir-ho més endavant. Vaig saber aprendre de tots els moments, i això em farà millor.

Potser apostaré molt pels de casa (KTM), però a Moto3 diré José Antonio Rueda, a MotoGP, Brad Binder, i a Moto2 seré el campió.