Expectació creixent

Per fer boca, el primer a sortir a rodar fou l’expilot d’F1 Pedro de la Rosa, amb un Aston Martin de carrer, que es va fer un tip de fer lliscar el vehicle (també hi era Marc Gené, pilot ambaixador de Ferrari). Tot seguit, enmig d’una expectació creixent, van sortir els pilots del RACC Mari Boya i Pepe Martí, que pilotaven els monoplaces de F3 i F2 amb els quals competiran aquest cap de setmana a Montmeló. El plat fort van ser les passades dels F1. Primer, Jack Doohan, pilot reserva d’Alpine, que pilotava un monoplaça de l’any 2012, encara amb motor V8 atmosfèric. Tot seguit, Carlos Sainz, al volant del Ferrari F1-75 de 2022, ja amb el motor híbrid actual. Paradoxalment, feia força més fressa l’auto de la dècada anterior que no pas el modern. La contradicció aparent demostra la feinada que esmercen els gestors de l’F1 per assolir les emissions neutres de carboni, amb l’horitzó del 2030. Ras i curt, el so estrident dels motors antics és energia desaprofitada; els actuals són força més eficients, encara que facin arronsar el nas als puristes.

Per si no fos prou, fins i tot el programa de fer rodar primer un F3, després un F2 i, per fi, els F1 tenia un precedent barceloní. Quan el RACC es va proposar de fer realitat el retorn de l’F1 a Barcelona, a mitjan anys seixanta, va seguir aquest mateix camí. Primer, el 1965, va dur l’F3 a Montjuïc. L’any següent, va organitzar el primer Gran Premi de Barcelona d’F2. Finalment, l’F1 va tornar a Barcelona el 1969. Els autos de Gran Premi ja hi havien corregut als anys trenta, a Montjuïc, i als quaranta i cinquanta, a Pedralbes (a la part alta de la Diagonal). Aquest llegat va posar els fonaments sobre els quals es va bastir el Circuit de Barcelona-Catalunya. En justa correspondència, ahir el Circuit va lliurar l’espectacle a la ciutat, per il·lustrar el lligam indissoluble de Barcelona amb el motor. L’F1 Roadshow va durar una hora clavada. Tot seguit, la gotellada es va decidir a caure sobre l’asfalt.