Motos a 1.000
El mundial de motociclisme comença a Moto GP marcat per la tornada a les màquines de 1.000 cc i l'aparició de les CRT
El títol, en possessió de Stoner, té els aspirants en l'australià, Lorenzo i Pedrosa
Any d'innovacions, retorn a les 1.000 cc, aparició de les CRT (Claiming Rules Team). El que hauria de ser una temporada de novetats corre el perill de ser com la gran majoria de les revolucions: moure-ho tot per no canviar gairebé res. De moment.
Retallar costos, augmentar la graella, potenciar la igualtat. L'objectiu és ambiciós, però el futur no arriba mentre es dorm. El campionat del món de motociclisme engega avui els motors, a Qatar, i si en alguna de les tres categories les sorpreses són menys esperades és en la de Moto GP. Les 1.000 cc són màquines aparentment més salvatges, electrònicament menys domesticades que les 800 cc. Però el govern del món digital és indomable, i el guió del mundial, previsible: Stoner, Lorenzo i Pedrosa lluitaran pel títol. Honda i Yamaha, Yamaha i Honda, en espera de la tan anhelada recuperació de Ducati i Rossi. Rere les fàbriques japoneses, les Moto GP tradicionals, carenat contra carenat per les engrunes. I després les CRT –xassís de competició i motors de sèrie derivats–, amb les Aprilia de l'equip d'Aspar marcant el ritme, un pas per davant.
El podi
Casey Stoner portarà el número 1 pintat perquè és el campió del món i perquè no creu en malediccions. Creu en poques coses, l'australià. Adora la velocitat, però no més que la seva família. Ha estat pare aquest hivern, i aquest serà per a ell l'únic canvi rellevant. En les curses, com sempre. Intuïtiu, amb un talent innat per anar ràpid des del segon u, la nova Honda no l'ha distret del seu habitual pla de treball: poques voltes, ben seleccionades i molt ràpides. Ha estat el més veloç en tota la pretemporada i el seu discurs en aquest punt del guió no ha canviat. “Podem començar a competir, que és amb el que realment gaudim.” Els entrenaments li interessen poc i el que passa al voltant de les curses, menys. Per a ell només tenen valor els tres quarts d'hora de carrera. I guanyar.
“El meu principal rival serà en Jorge.” Ho diu el campió. Parla d'un altre campió que vol tornar-ho a ser. Jorge Lorenzo està eufòric. Comença la temporada amb la primera victòria al sac: la Yamaha està al nivell de la Honda. “És la millor moto que he pilotat mai”, va sentenciar a Jerez fa deu dies. El mallorquí no enganya: la màquina va bé i on falli ja hi haurà la seva voluntat i determinació per amagar-ho. L'any passat el domini de Stoner va vorejar l'escarni. Excessiu per a l'orgull de Lorenzo. A Jerez va fer un simulacre de cursa amb un ritme sensacional. “Hem de millorar la frenada i guanyarem més dècimes”, afirmava, inconformista i convençut.
Dani Pedrosa no va ser tan expressiu. Va fer un simulacre si fa no fa com Lorenzo, però el pilot de Castellar fa temps que ha deixat de ser expansiu en les seves afirmacions –si és que algun dia ho va ser–. Ningú no dubta del pilot que porta dins Pedrosa. Però ell, com tothom, és un ésser humà amb les seves circumstàncies. I des que és a Moto GP aquestes han acabat sempre per arrabassar el protagonisme al pilot. L'any passat, sense anar més lluny, quan la caiguda a Le Mans li va arruïnar la temporada. Ara, avui, la Honda va bé, la pretemporada ha estat bona i físicament no hi ha limitacions. Amb la cautela que la vida li ha donat, el pilot català se sap tan favorit com qualsevol altre.
Els perseguidors
Amb el permís de Ben Spies –el nord-americà s'ha mostrat ràpid i sòlid en pretemporada–, Stoner, Lorenzo i Pedrosa s'intercanviaran l'ordre però no les posicions preferents dels grans premis. No llevat que Valentino Rossi i la nova Desmosedici GP12 facin un salt. La menor presència de vermell al carenat és el més irrellevant dels canvis de la moto italiana. Rossi és mitologia que s'ha interposat entre la tradició i la marca italiana. Del clàssic xassís de fibra de carboni s'ha passat a un d'alumini i, des de la base que van començar a treballar a meitat de la temporada passada, es vol recuperar el terreny perdut. De Jerez el binomi en va marxar a menys d'un segon de Stoner, però a Jerez les distàncies són curtes i les diferències petites. Si tornen, no s'espera que sigui en la primera fase del campionat. Tancant la primera divisió de la graella els equips satèl·lit, amb el pas de Dovizioso a Yamaha, el de Bautista a Honda i l'arribada del campió de Moto 2, Bradl com a pistes de seguir. Després, encara a un món, les CRT.
Aleix Espargaró i Ivan Silva
La representació catalana en la categoria gran també inclou Aleix Espargaró i Ivan Silva. El de Granollers (30-07-1989), després d'un any a Moto 2 (12è), torna a Moto GP. Ara ho farà amb una Aprilia de l'equip d'Aspar i dins de les noves CRT. L'aspiració, vista la pretemporada, ser-ne el primer. Ivan Silva (Barcelona, 12-06-1982), campió d'Espanya el 2011 de Stock Extreme, pilotarà una CRT de l'equip de l'Avintia Blusens de Raúl Romero. Silva no és debutant a Moto GP: el 2006 va fer-ho amb una Ducati de l'equip Pramac d'Antin a Assen, acabant 16è. Va córrer una cursa més, a Donington. En els darrers IRTA de Jerez, Espargaró va ser 14è a 2,865 segons de Stoner (1:38.780) i Silva, penúltim, a 3,666.
