El podi

Casey Sto­ner por­tarà el número 1 pin­tat perquè és el campió del món i perquè no creu en male­dic­ci­ons. Creu en poques coses, l'aus­tralià. Adora la velo­ci­tat, però no més que la seva família. Ha estat pare aquest hivern, i aquest serà per a ell l'únic canvi relle­vant. En les cur­ses, com sem­pre. Intuïtiu, amb un talent innat per anar ràpid des del segon u, la nova Honda no l'ha dis­tret del seu habi­tual pla de tre­ball: poques vol­tes, ben selec­ci­o­na­des i molt ràpides. Ha estat el més veloç en tota la pre­tem­po­rada i el seu dis­curs en aquest punt del guió no ha can­viat. “Podem començar a com­pe­tir, que és amb el que real­ment gau­dim.” Els entre­na­ments li interes­sen poc i el que passa al vol­tant de les cur­ses, menys. Per a ell només tenen valor els tres quarts d'hora de car­rera. I gua­nyar.

“El meu prin­ci­pal rival serà en Jorge.” Ho diu el campió. Parla d'un altre campió que vol tor­nar-ho a ser. Jorge Lorenzo està eufòric. Comença la tem­po­rada amb la pri­mera victòria al sac: la Yamaha està al nivell de la Honda. “És la millor moto que he pilo­tat mai”, va sen­ten­ciar a Jerez fa deu dies. El mallorquí no enga­nya: la màquina va bé i on falli ja hi haurà la seva volun­tat i deter­mi­nació per ama­gar-ho. L'any pas­sat el domini de Sto­ner va vore­jar l'escarni. Exces­siu per a l'orgull de Lorenzo. A Jerez va fer un simu­la­cre de cursa amb un ritme sen­sa­ci­o­nal. “Hem de millo­rar la fre­nada i gua­nya­rem més dècimes”, afir­mava, incon­for­mista i con­vençut.

Dani Pedrosa no va ser tan expres­siu. Va fer un simu­la­cre si fa no fa com Lorenzo, però el pilot de Cas­te­llar fa temps que ha dei­xat de ser expan­siu en les seves afir­ma­ci­ons –si és que algun dia ho va ser–. Ningú no dubta del pilot que porta dins Pedrosa. Però ell, com tot­hom, és un ésser humà amb les seves cir­cumstàncies. I des que és a Moto GP aques­tes han aca­bat sem­pre per arra­bas­sar el pro­ta­go­nisme al pilot. L'any pas­sat, sense anar més lluny, quan la cai­guda a Le Mans li va arruïnar la tem­po­rada. Ara, avui, la Honda va bé, la pre­tem­po­rada ha estat bona i física­ment no hi ha limi­ta­ci­ons. Amb la cau­tela que la vida li ha donat, el pilot català se sap tan favo­rit com qual­se­vol altre.

Els per­se­gui­dors

Amb el permís de Ben Spies –el nord-ame­ricà s'ha mos­trat ràpid i sòlid en pre­tem­po­rada–, Sto­ner, Lorenzo i Pedrosa s'inter­can­vi­a­ran l'ordre però no les posi­ci­ons pre­fe­rents dels grans pre­mis. No lle­vat que Valen­tino Rossi i la nova Des­mo­se­dici GP12 facin un salt. La menor presència de ver­mell al care­nat és el més irre­lle­vant dels can­vis de la moto ita­li­ana. Rossi és mito­lo­gia que s'ha inter­po­sat entre la tra­dició i la marca ita­li­ana. Del clàssic xassís de fibra de car­boni s'ha pas­sat a un d'alu­mini i, des de la base que van començar a tre­ba­llar a mei­tat de la tem­po­rada pas­sada, es vol recu­pe­rar el ter­reny per­dut. De Jerez el binomi en va mar­xar a menys d'un segon de Sto­ner, però a Jerez les distàncies són cur­tes i les diferències peti­tes. Si tor­nen, no s'espera que sigui en la pri­mera fase del cam­pi­o­nat. Tan­cant la pri­mera divisió de la gra­e­lla els equips satèl·lit, amb el pas de Dovi­zi­oso a Yamaha, el de Bau­tista a Honda i l'arri­bada del campió de Moto 2, Bradl com a pis­tes de seguir. Després, encara a un món, les CRT.