Olimpisme

L’altra història dels Jocs Olímpics (16)

Finalment, castigats per racistes

Sud-àfrica va començar a institucionalitzar la segregació racial el 1948, però va poder participar sense problemes en els Jocs del 1952, el 1956 i el 1960 fins que va ser expulsada abans dels Jocs del 1964

L’exclusió va durar fins la fi de l’apartheid i els sud-africans van tornar el 1992, a Barcelona, amb Nelson Mandela a la llotja d’honor

Espor­tis­tes de Sud-àfrica van par­ti­ci­par en els Jocs Olímpics del 1904 i el 1908, abans de la for­mació de la Unió Sud-afri­cana el 1910. El COI va reconèixer el Comitè Olímpic Sud-africà el 1912. El 1920 va ingres­sar al COI el pri­mer mem­bre sud-africà, Henry Nourse, que hi va estar fins al 1942. Sud-àfrica va par­ti­ci­par en totes les edi­ci­ons dels Jocs des del 1904 fins al 1960, mal- grat que l’any 1948 es va començar a ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar la segre­gació racial amb les dife­rents lleis de l’apart­heid. Tot i això, el COI no hi va fer res fins al 1959, quan, arran de diver­ses quei­xes sobre la dis­cri­mi­nació racial que es feia a Sud-àfri- ca, es va deci­dir a estu­diar el cas. En la sessió del maig del 1959, el COI va accep­tar les garan­ties que els va donar el seu mem­bre sud-africà Regi­nald Honey -que hi havia entrat el 1946- que al seu país no hi havia dis­cri­mi­nació en l’esport, i els espor­tis­tes sud-afri­cans van poder anar als Jocs de Roma del 1960.

El 1962 les coses van començar a can­viar. Les Naci­ons Uni­des van apro­var la reso­lució 1761 con­tra l’apart­heid a Sud-àfrica. L’octu­bre del 1963, el COI va rebre una dele­gació del Comitè Olímpic Sud-africà que els va dir que l’apart­heid era un afer intern seu i que el COI no hi tenia res a dir. El COI va apro­var una reso­lució que ins­tava el Comitè Olímpic Sud-africà a decla­rar for­mal­ment que accep­tava l’espe­rit de la Carta Olímpica, en espe­cial els apar­tats refe­rents a la no dis­cri­mi­nació i a acon­se­guir que el govern del seu país modi­fiqués la seva política de dis­cri­mi­nació en l’esport. Si no, Sud-àfrica que­da­ria fora dels Jocs de Tòquio. El febrer del 1964, en la reunió que es va fer a Inns- bruck durant els Jocs d’hivern, el COI va con­si­de­rar que els sud-afri- cans no havien com­plert totes les con­di­ci­ons que els havien impo­sat i els va reti­rar la invi­tació per­par­ti­ci­par en els Jocs de Tòquio. Els espor­tis­tes sud-afri­cans van que­dar pro­vi­si­o­nal­ment exclo­sos dels Jocs però Regi­nald Honey, mem­bre sud-africà del COI des del 1946 va con­ti­nuar din­tre de l’orga­nisme. Entre 1965 i 1967, a cada tro­bada del COI el debat sobre Sud-àfrica tor­nava a sobre la taula. Els Jocs de Mèxic s’acos­ta­ven i calia pren­dre una decisió.

Ara sí, ara no

El febrer del 1968, els mem­bres del COI es van tro­bar a Gre­no­ble amb motiu dels Jocs d’hivern. El cas de Sud-àfrica va tor­nar. El pre­si­dent del COI, Avery Brun­dage, ha- via enviat tres mem­bres del COI a Sud-àfrica per tenir infor­mació de pri­mera mà. Un cop vist el seu in- forme, el COI va deci­dir, per 37 a 28, que Sud-àfrica havia com­plert les con­di­ci­ons que li havien exi­git qua­tre anys enrere i que, per tant, podia tor­nar als Jocs. El retorn se- ria el mes d’octu­bre, a Mèxic.

El procés de des­co­lo­nit­zació a l’Àfrica havia fet que una vin­tena de països afri­cans hagues­sin anat ingres­sant al COI des del final de la Segona Guerra Mun­dial. No els va fer gens de gràcia haver de com­par­tir res amb els racis­tes sud-afri­cans i van deci­dir fer boi­cot als Jocs de Mèxic si Sud-àfrica hi par­ti­ci­pava.

A més, la pro­hi­bició que un equip de Sud-àfrica par­ti­cipés en els Jocs de Mèxic del 1968 va ser una de les qua­tre deman­des que el Pro­jecte Olímpic pels Drets Humans va pre­sen­tar al Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) per no pro­moure un boi­cot als Jocs mexi­cans. Si el COI havia exclòs Sud-àfrica del movi­ment olímpic el febrer del 1964 a causa de la seva política d’apart­heid i havia pro­hi­bit als sud-afri­cans par­ti­ci­par en els Jocs que es van fer a Tòquio aquell mateix any, com és que el pro­blema sud-africà va res­sus­ci­tar qua­tre anys després?

Expul­sats

Brun­dage va fer les seves habi­tu­als cri­des que l’esport no s’ha de bar­re­jar amb la política. En una visita a Madrid, va afir­mar: “La pri­mera gran victòria con­tra l’apart­heid sud-africà l’ha acon­se­guit el COI.” No se’n va sor­tir. Fins i tot els mexi­cans el van pres­si­o­nar perquè no volien que tot l’esforç dedi­cat a orga­nit­zar els Jocs quedés en no res. El COI va haver de fer marxa enrere. A l’abril, el comitè exe­cu­tiu del COI va enviar un tele­grama als seus mem­bres en què reco­ma­nava que dones­sin suport a la decisió de no con­vi­dar-hi Sud-àfrica. El resul­tat va ser de 47 vots a favor de l’exclusió, 16 en con­tra i 8 abs­ten­ci­ons, i el COI va reti­rar la invi­tació a Sud- àfrica. Brun­dage va afir­mar que la decisió es va pren­dre per evi­tar un pos­si­ble esclat de violència. Sud-àfrica no va com­pe­tir a Mèxic. El juny del 1969, diver­sos comitès olímpics afri­cans van dema­nar l’exclusió de Sud-àfrica del movi­ment olímpic. El COI va ajor­nar la decisió fins a la ses- sió del 1970 perquè totes les parts pre­pa­res­sin els seus argu­ments.

El Comitè Olímpic de Sud-àfrica va ser final­ment exclòs del Movi­ment Olímpic el 1970 en la sessió que es va fer a Ams­ter­dam. Per 35 vots con­tra 28 i 3 abs­ten­ci­ons, el COI va reti­rar el reco­nei­xe­ment al Comitè Olímpic de Sud-àfrica, que no va tor­nar fins al 1991, quan es van abo­lir les lleis de l’apart­heid i va poder par­ti­ci­par a Bar­ce­lona, el 1992. Nel­son Man­dela, el carismàtic líder de la lluita con­tra la dis­cri­mi­nació racial, que havia estat alli­be­rat el 1990 després d’estar 27 anys empre­so­nat va veure el retorn de la nova Sud-àfrica des de la llitja d’honor de l’estadi de Montjuïc.

Rhodèsia

El cas de Sud-àfrica no va ser l’únic rela­ci­o­nat amb el racisme que el COI va haver d’afron­tar. Va ser el cas de Rhodèsia. Colònia britànica des de finals del segle XIX, els colons van impo­sar al país un règim racista i el 1965, després d’unes elec­ci­ons que va gua­nyar el Front Rho­desià d’Ian Smith van pro­cla­mar la seva inde­pendència de la Gran Bre­ta­nya. Rhodèsia ja havia par­ti­ci­pat en els Jocs del 1964 sota ban­dera britànica, però l’aïlla­ment inter­na­ci­o­nal que va pro­vo­car la seva pro­cla­mació d’inde­pendència uni­la­te­ral la va dei­xar fora dels Jocs del 1968. El 1970 es va lliu­rar de l’exclusió en la mateixa sessió en que es va expul­sar Sud-àfrica. El setem­bre del 1971, el COI va con­vi­dar Rhodèsia a par­ti­ci­par en els Jocs de Munic si accep­tava un seguit de con­di­ci­ons: havia de des­fi­lar rere la ban­dera britànica, tots els com­po­nents de l’equip havien d’acre­di­tar la seva con­dició de ciu­ta­dans de la Gran Bre­ta­nya i. si algun gua­nyava sona­ria el Good save the Queen. El govern de Salis­bury va accep­tar les con­di­ci­ons del COI. El Con­sell dels Esports d’Àfrica també, però no l’Orga­nit­zació per a la Uni­tat Afri­cana (OUA), que va con­si­de­rar que la presència de Rhodèsia no tenia un caràcter espor­tiu, sinó polític. El rei Has­san II del Mar­roc, que lla­vors era el pre­si­dent de l’OUA va dema­nar la reti­rada de Rhodèsia. L’ONU va donar suport a la petició. La crisi no es va resol­dre fins que els equips ja eren a Munic a punt per començar els Jocs. 43 països i un miler d’atle­tes amenaçaven de mar­xar si els 47 espor­tis­tes de Rhodèsia, entre els quals hi havia set negres, com­pe­tien. Etiòpia va lide­rar la revolta i va recla­mar el retorn dels seus espor­tis­tes, que ja esta­ven a la capi­tal bava­resa. Avery Brun­dage va decla­rar que allò era només política, que Rhodèsia havia estat con­vi­dada a par­ti­ci­par en els Jocs i ho faria i que estava segur que els grans països afri­cans que ja esta­ven a Munic s’hi que­da­rien i par­ti­ci­pa­rien. El pronòstic de Brun­dage va ser errat. El 23 d’agost, tres dies abans de l’inici dels Jocs, el COI va reti­rar la invi­tació a Rhodèsia per 36 vots a favor, 31 en con­tra i tres pape­re­tes en blanc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)