Els espectacles a l’aire lliure tenen això, que estàs a mercè de la meteorologia. De vegades, se suspenen o s’endarrereixen. D’altres es mantenen si els artistes estan sota cobert, però no acostumen a durar quatre hores tenint en compte el públic. Si organitzes l’espectacle més gran del món, retransmès per a més de mil milions de persones, no el pots aturar. I has de comptar que la pluviometria de París, tot i ser un 26 de juliol, és més elevada que a la riba mediterrània. Això és el que va passar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs divendres passat. La poètica de tots aquests quadres històrics i moderns al llarg del Sena, amb sumptuoses composicions coreogràfiques i musicals, la devem també a la pluja, igual d’excessiva que l’ambició sense por del director teatral Thomas Jolly.

Jo estava sota cobert al set, al nord de París, del Carrusel Deportivo de la Cadena SER, que em paga l’acreditació com a corresponsal. Comentant aquests quadres escènics amb un dossier sota embargament que havia pogut consultar just mitja hora abans. Sovint els periodistes que provenim de la política o la cultura mirem amb altivesa el periodisme esportiu. I és veritat que són dos registres diferents. Però el repte de comentar en directe els espectacles esportius, o en aquest cas un programa especial de quatre hores i mitja, no només no és tan fàcil sinó que està reservat a aquells professionals de la comunicació que saben realment el que és improvisar. Em rendeixo a la seva capacitat de transmetre amb la seva veu l’emoció d’una cosa que està passant en el mateix moment.