Al Santiago Bernabéu, hi corre un xicot capaç de fer quatre bicicletes abans de fer una passada enrere, però han decidit que Neymar és un provocador. I tenen raó. Neymar els provoca una enveja malaltissa i una ràbia difícil de dissimular. Per ser tan bo i haver triat el Barça. Per això, si Neymar rep tres puntades seguides és ell qui provoca el defensor, mentre que si les donés ell tindria una targeta garantida. Neguen l'obvietat amb excuses de fumador –ja saben, “més fum fan els cotxes” o “d'algun mal hem de morir”–, però la realitat és que entre la pilota i la destral, acaben abraçant la destral. Neymar va rebre vuit faltes ell solet dissabte passat al camp del Leganés (com a mínim les vuit que l'àrbitre va xiular), però el problema és ell. I és cert. Perquè el seu talent per desbordar defensors i amagar-los la pilota és un problema per als rivals. Així s'entén que, a Leganés, en una mateixa jugada (7 segons) Neymar rebés tres puntades i una agafada pel coll abans que l'àrbitre es dignés a aturar el joc. Es podia criticar la ceguesa del defensor amb escassos recursos, que es juga la targeta en una acció estèril al mig del camp; es podia censurar la ceguesa de l'àrbitre, incapaç d'aplicar el reglament a temps; o es podia censurar Neymar per allargar la jugada i, d'aquesta manera, “provocar” el seu defensor. Ara ja sabem que el Michael Laudrup entrenador/comentarista (a beIN TV) té més empatia per la destral que per la pilota. És la seva tria, igual que fa un any Manolo Sanchis i Poli Rincón van triar en directe defensar l'agressió al brasiler durant el clàssic al Bernabéu. Paraula de hooligan. La resta, els que pensen amb el cap, poden comprovar quan vulguin que el joc de Neymar és el driblatge, en el minut 1 i en el 90, amb 0-3 i amb 3-0; que la seva realitat quotidiana és la trompada, més discreta o compulsiva; i que la seva resposta, digna d'elogi, és seguir regatejant i, és clar, treure'n faltes, penals i targetes. Si no pot canviar els defensors, ni l'arbitratge, almenys que en tregui alguna cosa positiva.