Han passat set jornades de lliga i ja tenim certs ingredients a la cassola per afirmar que la planificació de l'Espanyol, en relació amb els seus fitxatges d'estiu, ha quedat coixa. Ara mateix, els dirigents del club encara estan processant aquesta informació. En certa manera, els tècnics es troben en un punt semblant al del PSOE. El socialistes pensen en la manera més adient per explicar el perquè de la seva abstenció a favor del PP. I a l'Espanyol ara caldrà buscar un relat per vendre el perquè de la mala planificació esportiva. Això no vol dir que tot el que s'ha fet sigui defectuós, però sí certament molt millorable. Com a punts a favor de la gestió d'Ángel Gómez, Ramon Robert i Quique Sánchez hi ha el gir copernicà que se li ha fet a la plantilla: 34 moviments, entre sortides i entrades, són una bona mostra que s'ha treballat. Malgrat tot això, queda el gran forat que no s'ha solucionat en la defensa. Tothom amb un mínim d'ull crític era conscient que els grans mals de l'Espanyol estaven al darrere. Quique Sánchez Flores ara ja ho sap i per això han posat el retrovisor en el joc global de l'equip per fortificar els elements de construcció i solidesa. Però ho ha fet utilitzant dos migcampistes reconvertits en defensa; sense comptar amb els dos laterals esquerre nats que té a la primera plantilla i caminant per la lliga amb només un lateral dret. Encara hi ha més. La sortida d'Álvaro González, en l'últim dia del mercat, no va ser coberta amb un altre central i es va preferir apostar per un davanter més: Álvaro Vázquez. És evident que vistos tots aquests moviments de planificació (podem obviar el de Nyom per al lateral dret perquè es va escapar en l'últim minut) Quique es pensava que tenia una plantilla equilibrada i que els problemes defensius no eren gaire importants pel potencial ofensiu que tenia entre mans. Ara mateix, de ben segur, el seu diagnòstic és molt diferent, però ja se sap: rectificar és de savis i errar és humà.