Alguna cosa no quadra

Havia pas­sat uns dies fora del país i, sin­ce­ra­ment, no havia pen­sat ni un moment en el Barça, però en arri­bar a casa després d'un vol transatlàntic de set hores de durada, em vaig assa­ben­tar que aquell mateix dia l'equip dis­pu­ta­ria el pri­mer par­tit de l'eli­mi­natòria dels vui­tens de final de la copa i, sent el con­trari l'Ath­le­tic Club de Bil­bao, em vaig pro­po­sar veure'l. No vaig poder. Cap al tard em vaig tro­bar mala­ment. Estava can­sada i refre­dada: em vaig ador­mir i no em vaig aixe­car fins deu hores més tard. Ales­ho­res, lle­gint notícies, vaig saber que la nit de Reis el Barça s'havia endut carbó de Bil­bao. El gol de falta de Leo Messi (sem­pre Leo Messi, encara que, diuen les cròniques, no va aparèixer fins ales­ho­res) va ser magnífic, però no va ser sufi­ci­ent per con­tra­res­tar els dos gols que l'Ath­le­tic va mar­car durant la pri­mera part men­tre la defensa bar­ce­lo­nista feia aigües i fins i tot Andrés Ini­esta per­dia pilo­tes, una de les quals deci­siva. Jo, com he dit, no vaig veure el par­tit, però, lle­gint-ne un parell de cròniques, m'ho puc ima­gi­nar i, sobre­tot, l'equip em fa la mateixa sen­sació que quan va aca­bar l'any pas­sat: hi ha alguna cosa que no acaba de qua­drar, hi ha un desa­jus­ta­ment que crea esclet­xes per les quals el Celta pot mar­car al Barça tres gols en mitja part i el Madrid li pot empa­tar el par­tit a última hora sense pre­veure allò que els afi­ci­o­nats vam témer quan va ser ser xiu­lada la penosa falta comesa per Arda: que Ser­gio Ramos mar­ca­ria de cap. Per Nadal, encara que hi hagi tan­tes nits defi­ni­des com a màgiques, tam­poc s'ha donat cap mira­cle al Barça.

He lle­git que l'Ath­le­tic, com era pre­vi­si­ble i més encara en un par­tit de la seva esti­mada copa, hi va posar molta inten­si­tat. Tanta que pri­mer va saber pres­si­o­nar el Barça i després va saber resis­tir quan el rival va inten­tar refer-se amb la consciència que l'eli­mi­natòria se li esca­pava. I tanta que dos juga­dors seus van ser expul­sats, una cir­cumstància que, com li és propi, el Barça no va apro­fi­tar. Sí, l'arbi­tre no va xiu­lar dos penals a favor del Barça, però, encara que sigui una temp­tació afer­rar-se a aquest fet, sabem que no és una excusa. I sobre­tot que no excusa un mal par­tit i que no pot ser­vir per tapar unes deficiències que no sem­blen pun­tu­als, sinó que s'han con­ver­tit en habi­tu­als: la defensa es des­pista, el mig camp ha per­dut con­sistència i luci­desa i el tri­dent no té tant de punch. Messi és un cas a part i se li ha de per­do­nar que no estigués prou pre­sent a San Mamés, on Suárez es va con­ti­nuar bara­llant amb la pilota. Almenys Ney­mar va jugar bé i, ves per on, això em dona espe­ran­ces, perquè en vull tenir.