Silverstone com a símptoma

El Club de Pilots Britànics, pro­pi­e­tari del cir­cuit de Sil­vers­tone, ha exe­cu­tat aquesta set­mana la clàusula de res­cissió del seu con­tracte amb la fórmula 1 per les pèrdues que genera la com­pe­tició. Això sig­ni­fica que el 2019, quan s’acabi la vin­cu­lació entre les dues parts, la Gran Bre­ta­nya es que­darà sense l’esde­ve­ni­ment de motor més impor­tant del món. No par­lem d’un país qual­se­vol. La Gran Bre­ta­nya es va inven­tar aquest cam­pi­o­nat, i hi ha acon­se­guit més títols (16) amb més cam­pi­ons dife­rents (10) que cap altre país. La fórmula 1 és tan britànica com el te de les cinc o els capells de les dami­sel·les de les cur­ses de cavalls d’Ascot. Però això no ha estat cap impe­di­ment perquè Sil­vers­tone, esce­nari de la pri­mera cursa de fórmu­la1, renunciï a la com­pe­tició. Gai­rebé 8 mili­ons de lliu­res de pèrdues els dos últims anys han estat con­clo­ents. Els pro­pi­e­ta­ris de Sil­vers­tone esta­rien dis­po­sats a nego­ciar a la baixa l’acord amb els ges­tors de la fórmula 1, que difícil­ment s’hi avin­dran perquè això esta­bli­ria un pre­ce­dent. La posició dels britànics em recorda la de Noru­ega res­pecte dels Jocs Olímpics d’hivern. Oslo, la seva capi­tal, havia pre­sen­tat una can­di­da­tura per orga­nit­zar els del 2022, però final­ment la va reti­rar perquè tro­bava des­me­su­ra­des les garan­ties finan­ce­res exi­gi­des pel COI. En aquest cas, tam­poc par­lem d’un país qual­se­vol. Noru­ega, que no ha vist la crisi econòmica ni d’esquit­llen­tes, ha orga­nit­zat dues vega­des uns Jocs d’hivern i acu­mula més meda­lles (303) que cap altre país.

Alguns dels ges­tors més impor­tants de l’esport mun­dial han per­dut el nord. Acos­tu­mats a viure en l’opulència, no estan dis­po­sats a renun­ciar al seu esta­tus i recor­ren als petrodòlars i a les repúbli­ques de dub­tosa qua­li­tat democràtica per con­ti­nuar enda­vant amb el negoci. Això fins al dia que aquests nous ali­ats els dei­xin plan­tats i es vegin obli­gats a tor­nar als orígens, com el fill que emprèn una aven­tura empre­sa­rial insen­sata i acaba tor­nant, fra­cas­sat, a la llar fami­liar, on, ni que sigui una sopa, sem­pre tindrà un plat a taula.