El Tour 2017 s’hau­ria de deci­dir en les dues eta­pes dels Alps que es dis­pu­ten entre avui i demà. Els cor­re­dors hau­ran de pujar, entre d’altres, cims mítics com la Croix-de-Fer, el Télégraphe, el Gali­bier, el Vars i l’Izo­ard. És gai­rebé impos­si­ble que quan s’acabi l’etapa de demà al cim de l’Izo­ard, la clas­si­fi­cació gene­ral esti­gui igual que avui –els qua­tre pri­mers sepa­rats per 29 segons–. Pot­ser sí que els matei­xos ciclis­tes esta­ran en els pri­mers llocs, però segur que no amb les matei­xes diferències i pro­ba­ble­ment no en el mateix ordre. I si els Alps no mar­quen prou diferències, queda la con­tra­re­llotge de dis­sabte a Mar­se­lla, amb 22,5 quilòmetres de lluita indi­vi­dual con­tra el rellotge.

Des que va començar el Tour, cada vegada que hi ha hagut lluita per la gene­ral en les eta­pes, hem sen­tit o lle­git l’expressió que a Fro­ome li queda la con­tra­re­llotge. A Fro­ome i a tots. Però aquesta expressió vol dir una altra cosa. Vol dir que si el britànic no és capaç de des­em­pa­lle­gar-se dels seus rivals a la mun­ta­nya, ho podrà fer en la crono. Com si no tingués el mateix mèrit. Com si no fos també ciclisme. Com si el ciclisme només fos pujar mun­ta­nyes.

És evi­dent que és més espec­ta­cu­lar una etapa de mun­ta­nya que no una con­tra­re­llotge. No ho poso en dubte. Però m’empre­nya que es vul­gui menys­prear Fro­ome usant un ele­ment, la con­tra­re­llotge, que fa més d’una dècada va posar al cim un dels millors ciclis­tes de tots els temps: Miguel Indu­rain. Durant el reg­nat del navarrès en el Tour ningú deia mal de les con­tra­re­llotge. En el Tour 1991 hi va haver 132 quilòmetres de CR indi­vi­dual; el 1992, 138; el 1993, 113; el 1994, 118, i el 1994, 107. A més, hi havia una CR per equips. El 1988, quan Pedro Del­gado va gua­nyar el Tour, ell, que no era cap espe­ci­a­lista, es va haver d’enfron­tar a 99 quilòmetres con­tra­re­llotge i 38 d’una cro­no­es­ca­lada –aquest sí que era el seu ter­reny–. Els que es quei­xa­ven que hi havia massa CR el 1988, van callar entre el 1991 i el 1995.

Fro­ome ha gua­nyat tres cops el Tour (2013, 2015 i 2016). El 2013 hi va haver 65 quilòmetres de cro­nos indi­vi­du­als i 25 per equips; el 2015, 13,8 d’indi­vi­dual i 28 per equips; el 2016, 37,5 indi­vi­dual i 17 de cro­no­es­ca­lada. I Fro­ome els va gua­nyar tots tres. Què hau­ria pas­sat si hagués tin­gut els quilòmetres de con­tra­re­llotge de què va dis­po­sar Indu­rain? Aquest any, el Tour va tenir 14 quilòmetres de crono el pri­mer dia i en tindrà 22,5 el penúltim. De veri­tat que cal con­ti­nuar amb la can­ta­re­lla que a Fro­ome li queda l’última con­tra­re­llotge? Pot­ser Fro­ome perd el Tour avui mateix, ves a saber, però una mica més de res­pecte no és pas sobrer.