La veritat és que sí. Es va viure una festa que he viscut en poques ocasions, i això que porto molts anys en el primer equip. Fa temps que ho dic: a Sant Sadurní s’està tornant a viure l’hoquei com s’havia viscut anys enrere. I això és una festa per al club, per al poble i per a la gent que estima el Noia. Va ser molt bonic gaudir del moment amb tota la gent del pavelló, sobretot de la canalla que juga al Noia i que algun dia estarà al primer equip. M’hi sento molt identificat perquè en el seu moment jo era un d’ells. I això ho fa més especial. El vincle, el sentiment de club i de poble, ho fa tot molt més especial.

Tinc els primers records del 1997 i el 1998, de la copa, la copa de la CERS, amb jugadors com Pere Varias o Xavi Caldú, que van ser els meus ídols. Després vaig tenir la sort que Varias m’entrenés. També recordo l’Oriol Bargalló de porter, que va ser entrenador meu a la base. També he tingut la sort de poder jugar amb ells. Al final, la gràcia d’un club entre cometes de poble petit, però que som molt grans, és que pots arribar a jugar amb els teus ídols.

Crec que no vam tenir temps ni de pensar que ja ho teníem fet. Si no ho recordo malament, des de la centrada inicial ens fan el 4-3 i en l’acció posterior ens xiulen el penal. No va ser excés de confiança, sinó que el rival que teníem al davant té un potencial increïble. Això dona més mèrit al que vam fer.

Com a jugador vols guanyar cada partit i arribar al més lluny possible. Quan mires enrere i veus el que hem fet aquesta temporada en la lliga europea, ha estat brutal. Significa molt. Estem competint contra els millors equips d’Europa i del món i amb molts menys recursos que els que tenen ells, tot i que és cert que hi dediquem les mateixes hores i fins i tot tenim moltes més ganes que ells.

Nosaltres estem superorgullosos del que hem fet però no ens volem quedar aquí. Sabem que som a un partit de disputar una final europea i que ens enfrontem al Barcelos, un equip contra el qual hem empatat tant a casa seva com a l’Ateneu. Ells són els favorits, però és un partit obert i tenim molt a dir.

A aquestes altures, triar-ne un és complicat. És cert que el Porto i el Benfica són segurament dos dels clubs més grans de Portugal, però té un equipàs, una gran plantilla i és un club històric i segur que ens ho posarà molt complicat.

No n’hem jugat moltes, però n’hem jugat i aquests partits es decideixen per petits detalls. Som un equip molt treballat amb una barreja d’experiència i joventut. Sabem que si allarguem els partits i arribem vius als últims minuts, tenim moltes possibilitats.

Sobre el paper, quan va començar la competició, els favorits eren el Barça i el Benfica. El Barça ha fet una mala lliga europea i el favorit ara és el Benfica, tot i que té un derbi molt complicat contra el Porto en les semifinals.

Crec que no. Va ser molt igualat i ens posem amb 3-2 en l’últim minut i ens fan dos gols atacant sense porter. Vam fer una primera part molt seriosa i molt bona. En la segona, decisions arbitrals en què no vull entrar, ens treuen del partit.

Sí, són coses que tenim molt estudiades. Cada jugador sap on s’ha de posar. Fa temps que juguem junts i som capaços de trobar alternatives al sistema marcat i això ens fa molt perillosos. També influeix molt tant per l’equip que està atacant com pel que s’està defensant perquè li entren dubtes.

Sí. Sempre els intento explicar que disfrutin del moment i que gaudeixin del que estem fent perquè no sabrem quan ho podrem tornar a viure. Porto molt anys aquí i de situacions com l’actual n’he viscut ben poques i de vegades no les aprofites prou quan les tens. En el seu dia m’ho explicaven a mi i jo intento traslladar el mateix missatge.

Sí, i penso que l’hoquei no ha estat just amb el Noia. Hem competit molt bé però potser ens ha faltat una miqueta de sort en moments clau per poder tenir algun títol més.

Simbolitza molt més del que sembla i ens vam emportar un títol molt més gran, que Sant Sadurní va tornar a viure la passió per l’hoquei. Tothom t’aturava pel carrer. Aquest any ho hem arrossegat i això és vital per al poble i per al Noia i és xulíssim.

I més ara que ha quedat eliminat de la lliga europea i que no va guanyar la copa. Això el fa encara més perillós. Té més temps per preparar-se.

No m’ha agradat mai fer contractes llargs perquè ja tinc una edat i tinc una responsabilitat com a capità. Intento ser útil i si crec que puc continuar un any més, doncs així serà.

En un esport d’equip hi ha d’haver jugadors que destaquin i d’altres que treballin perquè aquests puguin destacar. Considero que soc un d’aquests jugadors que fan la feina bruta com molts altres companys.

No es tracta que et reconeguin. Es tracta que estiguis a gust amb tu mateix. Fas les coses perquè les sents i t’importen. Quan ets capità el que busques és que tots els teus companys estiguin al màxim de bé possible i potser deixes el teu ego apartat.

Sempre dic el mateix: és un dels meus ídols de petit i he tingut la sort de jugar amb ell les últimes temporades. He après molt. Ens ha ensenyat moltíssimes coses i el dia a dia amb ell és espectacular. Són aquestes coses que et dona l’hoquei de poder conviure amb una llegenda.