Sí, valia la pena espe­rar. La final dels 100 metres d’abans-d’ahir ens va per­me­tre veure com l’Estadi Olímpic de Lon­dres es ren­dia al millor velo­cista de tots els temps. Una imatge molt més gra­ti­fi­cant que la d’hores abans al Parc dels Prínceps de París.

Vuit ors olímpics, onze títols mun­di­als i set rècords del món des de l’any 2008 jus­ti­fi­quen que, mal­grat el ter­cer lloc en la seva dar­rera cursa indi­vi­dual, un estadi es rendís a Usain Bolt. Més, en el recinte on es va dis­pu­tar la segona de les tres cites olímpi­ques en què el jamaicà va tri­om­far.

Una altra con­si­de­ració és la del mateix estadi xiu­lant Jus­tin Gat­lin. No perquè no sigui lícit. Al cap i a la fi l’espec­ta­dor paga una entrada i és sobirà. En bene­fici del nou campió del món hi ha el gest poste­rior al tri­omf i por­tada d’ahir d’aquest diari. L’1 de febrer, en aquesta mateixa publi­cació, hi havia un repor­tatge molt adi­ent, en la mit­ja­nit de dis­sabte: sis dels pri­mers vuit velo­cis­tes del rànquing mun­dial han rebut una sanció per posi­tiu. Bolt a banda, el segon sense sanció és Mau­rice Green, que el 2008 va ser inves­ti­gat als EUA però l’acu­sació no va pros­pe­rar. Els jamai­cans Yohan Blake, Asafa Powell, Nesta Car­ter i Steve Mulling –san­ci­o­nat de per vida– i Tyson Gay i Jus­tin Gat­lin (EUA), que va donar posi­tiu el 2001 quan era júnior –sanció de dos anys, en va com­plir un després de recórrer– i el 2006. Lla­vors, va ser san­ci­o­nat a per­petuïtat, va col·labo­rar amb la justícia i el van inha­bi­li­tar vuit anys, que el Tri­bu­nal d’Arbi­tratge dels EUA va reduir a qua­tre.

També van pagar els afi­ci­o­nats del PSG. I es van ren­dir a un juga­dor que encara no ha defen­sat el seu escut. Com els que obrien les por­ta­des dels dia­ris espor­tius en cas­tellà edi­tats a Bar­ce­lona, ahir. I Bolt? I el títol mun­dial de Bel­monte fa una set­mana sota una enquesta als lec­tors –també sobi­rans– sobre el pro­ta­go­nista de la volta a París, que, per cert, no s’ha entre­nat en tota la set­mana?