El Barça de Val­verde ha sorprès molta gent per la capa­ci­tat d’adap­tació al medi. El nou mis­ter ha here­tat un equip molt més mundà, ter­re­nal, amb menys màgia i menys equi­li­brat. De fet, fins i tot a hores d’ara, una com­pa­ració ràpida amb la plan­ti­lla del Madrid encara fa que els blancs puguin gau­dir d’un doble onze titu­lar, men­tre que Val­verde té bons juga­dors per a la sor­tida, però una ban­queta amb menys garan­ties a l’hora de pla­ni­fi­car les rota­ci­ons. Però això tracta de fut­bol, i dos i dos no són qua­tre. El Barça està davant dels madri­lenys i l’arren­cada en la lliga va fer que, fins i tot, hi hagués qui comencés a pre­pa­rar els coets.

Mala sort per a Dembélé, que havia de posar la màgia l’any de la marxa de Ney­mar. L’any que l’afició ja ha tro­bat un nou Figo a qui desit­jar tots els mals. Dembélé no va durar ni mitja hora sobre la gespa a Getafe i la lesió l’apar­tarà una bona tem­po­rada dels ter­renys de joc. Dembélé serà el fit­xatge del mer­cat d’hivern. És l’hora de Deu­lo­feu? El tri­dent, fins al Nadal, haurà de comp­tar amb la moti­vació i les ganes d’un juga­dor que retorna al Camp Nou havent après dels seus errors i cons­ci­ent de la segona opor­tu­ni­tat que li brinda el club. Diuen que ha madu­rat molt, que ha après a ser líder i ser soli­dari amb la resta del grup. Això sem­bla quan ves­teix la roji­gualda; això demos­trava jugant a Milà. Però el repte serà majúscul, perquè l’actual tri­dent té molt pocs recur­sos que el com­ple­men­tin a la ban­queta: Paco Alcácer ja ni sem­bla recanvi per a Suárez i Deu­lo­feu i Messi han de pilo­tar la davan­tera blau­grana, sols, fins al Nadal.

Reco­nec que veure un juga­dor fet a la Masia mar­cant gols amb la samar­reta del pri­mer equip em fa trem­par. Sem­pre s’ha dit que el plan­ter era bo per fer qua­tres, però cos­tava que pugés bons davan­ters. Bojan en el record, sem­pre; i sort a l’Alavés! El que podia ser i no va ser. Però, mal­grat que l’extrem de Riu­da­re­nes m’hi fa pen­sar, també vol­dria ser opti­mista i creure que, si el fut­bol són dinàmiques, pot­ser aquesta arren­cada de lliga és simp­tomàtica per pen­sar que Gerard Deu­lo­feu pot aca­bar encai­xant. Qüestió de sort, que deixi les pors al ves­ti­dor i no s’autoim­posi bri­llar en cada jugada. Deu­lo­feu ha d’apren­dre a con­viure al cos­tat de Messi, a no tenir pressa i madu­rar les juga­des com li agrada al nou Barça de Val­verde. Deu­lo­feu podria ser la sor­presa d’enguany, amb el permís d’un Pau­linho que ara tot­hom comença a veure per què ha arri­bat.