On queda la història?

El Barça va jugar la set­mana pas­sada un dels par­tits més tris­tos de la seva història. Amb gai­rebé 900 ferits als hos­pi­tals del país, el pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu no va cedir ni a la LFP ni a pesos pesants del ves­ti­dor i va deci­dir jugar el par­tit a porta tan­cada. O, en tot cas, això es va usar per jus­ti­fi­car la seva posició: decisió uni­la­te­ral, mal­grat haver escol­tat prèvia­ment les diver­ses parts impli­ca­des, va reconèixer a Cata­lu­nya Ràdio en una tensa entre­vista amb Mònica Ter­ri­bas durant l’espe­cial de l’1-O. Una decisió, però, que va encen­dre les xar­xes soci­als ja de bon començament, perquè fora del Camp Nou la poli­cia encara cam­pava lliu­re­ment reti­rant urnes (si les tro­bava) i fotent cops de porra.

Bar­to­meu reco­nei­xia que havia pres la decisió més dura des que era al cap­da­vant del club. Segu­ra­ment, i s’ha de posar en valor. Però, malau­ra­da­ment també crec que va come­tre un dels pit­jors errors. Digne de figu­rar en el segon volum d’Errors en blau i grana, si és que l’amic Adrià Sol­de­vila i l’his­to­ri­a­dor Abra­ham Giraldés deci­dei­xen fer-ne un nou número. Aquest, podria obrir el pri­mer capítol; i és que que­darà per als annals de la història culer que aquell club que es va sig­ni­fi­car per les lli­ber­tats del poble (i es va fun­dar apel·lant a valors com la democràcia i el cata­la­nisme) va cedir a les pres­si­ons de la indústria glo­bal. On queda la iden­ti­tat? Des­di­bui­xada perquè per­dre 6 punts i fer con­ten­tes unes quan­tes estre­lles pot arri­bar a ser més impor­tant que hono­rar cen­te­nars de ferits que van sor­tir al car­rer a defen­sar els seus col·legis elec­to­rals. Lamen­ta­ble.

Si Leo Messi, Luis Suárez, Ini­esta i Gerard Piqué són ico­nes del Barça glo­bal, la millor imatge que podien donar al món era plan­tar-se i denun­ciar des de les xar­xes soci­als que Bar­ce­lona i altres parts del país vivien en estat de setge poli­cial. Sé que és un punt demagògic (no seré el pri­mer que n’ha fet), però us ima­gi­neu Gerard Piqué davant dels uni­for­mats fent honor als seus tuits? #Vota­rem, Gerard. Somi­ava en la imatge d’un Piqué enga­la­nat de Sant Jordi, però des­gra­ci­a­da­ment només va poder fer decla­ra­ci­ons en el post­par­tit i a la con­cen­tració de la selecció. Gràcies, també. En resum, vam tro­bar un club poruc abraçat al capi­tal i havent de jugar un par­tit ben trist con­tra uns cana­ris que lluïen la roji­gualda a la samar­reta. Men­tres­tant, a Madrid enga­la­na­ven el Ber­nabéu amb ban­de­res espa­nyo­les. Tot ple­gat, records del pas­sat.