El clàssic del pas­sat cap de set­mana va tenir una audiència poten­cial, a l’Àsia, de 650 mili­ons d’espec­ta­dors. L’horari de mig­dia per­me­tia que a la Xina i a tot el seu entorn pogués ser emès en prime time i, per tant, es con­vertís en l’entre­te­ni­ment ideal per a unes comu­ni­tats que fins fa no pas gaire no havien pro­fes­si­o­na­lit­zat el seu fut­bol. Ara, però, espe­ren amb can­de­le­tes l’ober­tura del parc temàtic dedi­cat a Leo Messi cap al 2020, l’FCB Escola i la Megas­tore a Hai­nan o, anu­al­ment, les noves estre­lles de la Chi­nese Super Lea­gue (CSL).

Cer­ta­ment, la indústria de fut­bol ha anat obrint nous mer­cats, i l’última gran adqui­sició ha estat el públic asiàtic, mal­grat que ja des d’ini­cis del segle XXI hi va haver equips que van con­ver­tir-se en explo­ra­dors pio­ners per aquells mars llu­nyans: els tres pri­mers anys d’explo­tació de la marca Real Madrid a l’Àsia, el 2003 i apro­fi­tant l’empenta del fit­xatge de Beck­ham, ja va repor­tar uns 40 mili­ons d’euros al club.

Mal­grat això, men­tre que l’horari de la una del mig­dia és ideal per al mer­cat tele­vi­siu de l’Àsia, també ens podríem plan­te­jar que a Espa­nya per­met recu­pe­rar aquell fut­bol al mig­dia men­tre fas el ver­mut. De fet, quan­tes vega­des el fut­bol regi­o­nal ha estat un entre­te­ni­ment de diu­menge al matí? Quan­tes vega­des ha acom­pa­nyat la cer­ve­seta i les oli­ve­tes, als bars a peu de gespa a la majo­ria de pobla­ci­ons del Prin­ci­pat? Haig de reconèixer que, popu­lar­ment, un clàssic a aquesta hora és d’allò més diver­tit. Per una banda, recu­pe­res un públic infan­til que vol gau­dir a ple dia del fut­bol, a l’estadi o per tele­visió. Per altra banda, gene­res la comunió dels afi­ci­o­nats davant de la tele­visió dis­po­sats, no només a cri­dar els gols, sinó a fer una magnífica sobre­taula que pot allar­gar-se fins a l’hora de sopar (amb balla­ruga inclosa). Sobre­tot, si hi ha polèmica o un bon fut­bol.

Reco­nec que vaig veure el par­tit espe­rant la fide­uada d’en Toni als Tra­gi­ners (Aigua­freda). El vaig veure dema­nant cer­ve­ses al cos­tat dels meus amics del Madrid, i guar­nit amb bar­re­tina i la samar­reta del tri­plet. El vam veure fent gat­zara, cadascú lamen­tant les seves oca­si­ons i cele­brant els seus gols (els del Barça!). Vaig tenir la sen­sació que la cava­lle­ro­si­tat dels afi­ci­o­nats del rugbi també la tro­bava al fut­bol, pen­sant que això va ser així en molts bars de Cata­lu­nya. I, amb tres gols a la but­xaca, a l’hora de dinar vam aca­bar par­lant dels resul­tats de les elec­ci­ons. La millor manera de començar el Nadal, el temps d’enfor­tir i entro­nit­zar les grans i bones amis­tats per molt que alguns dia­ris no s’ho vul­guin creure. Va per vosal­tres, amics, pels qui m’aju­deu a gau­dir del fut­bol amb la mateixa passió que jo us parlo del peri­o­disme.