L’Atlético de Madrid podria tancar la temporada 2017/18 aixecant un títol europeu justament després d’haver fet la seva pitjor temporada en les competicions continentals en els últims cinc anys. No hi ha cap incorrecció en l’afirmació anterior. L’equip madrileny s’està jugant amb l’Arsenal un lloc en la final de l’Europa League que es disputarà a Lió i lluitar així per la que seria la seva tercera corona en aquesta competició. Però ho fa després d’haver entrar en el segon torneig europeu de clubs de futbol per la porta del darrere, en haver quedat eliminat en la lligueta de la Champions. I aquesta eliminació, per a un club que havia estat dos cops finalista, un semifinalista i un quartfinalista en les quatre temporades anteriors, és un fracàs. Un fracàs que, paradoxalment, li pot acabar fent guanyar una copa. Coses de les competicions de la UEFA i d’aquestes repesques que es fan des de la temporada 1999/2000. I si algú no està encara convençut que la temporada europea de l’Atlético ha estat un fracàs, que faci un viatge en el temps fins a la temporada 2000/01. En aquell curs, el Barça no va superar la lligueta de la Champions i va anar a parar a la copa de la UEFA, en què va ser eliminat pel Liverpool en les semifinals –dues eliminacions europees en un any, tot un rècord–. Si el Barça hagués eliminat el Liverpool i hagués guanyat la final contra l’Alavés, hauria estat un èxit? Amb quins ulls ens miraríem aquest títol en el palmarès blaugrana? Un fracàs, es miri com es miri. Per al Barça, però també per a l’Atlético de Madrid.