La setmana passada vam viure grans jornades d’atletisme. A Zuric i a Brussel·les, on dijous i divendres es van disputar les finals de la Diamond League 2018. Dimecres a Getafe, no. A Getafe va tenir lloc el xou que el representant de Bruno Hortelano va muntar en honor del seu deixeble i que van intentar camuflar com una prova atlètica en la qual el recordista espanyol dels 100, els 200 i els 400 metres intentaria millorar les seves plusmarques en les dues distàncies més curtes.

Feia temps que no veia un intent tan patètic de fer passar per atletisme un xou mediàtic. La veritat és que estem acostumats a veure-ho en altres esports, però en atletisme, costa. Encara que en aquests últims anys, amb Usain Bolt, n’hem vist algun, com les curses de 100 metres que muntaven a la platja de Copacabana. És clar que Bolt era Bolt i Hortelano, tot i el gran aparell propagandístic espanyol que l’envolta des del seu desgraciat accident, encara té molt per fer. Potser ho farà. Bruno Hortelano és un molt bon atleta, amb grans marques en els 100 (10.06), en els 200 (20.04) i en els 400 m (44.69), però ara mateix no és una gran estrella mundial.

Per als que no estiguin al cas, el mànager de Bruno Hortelano va muntar per dimecres a Getafe un intent de rècord dels 100 i els 200 metres. Es va fer el mínim perquè les marques es poguessin homologar, però tot i l’expectació –2.000 persones a Getafe– i TV en directe, Hortelano va quedar molt i molt lluny (10.31 i 20.56) del seu objectiu.

L’endemà, a Zuric en els 200 m de la final de la Diamond League, el nord-americà Noah Lyles va fer 19.67 i el turc Ramil Guliyev, 19.98. I divendres, en els 100 m de Zuric, Christian Coleman va fer 9.79, la millor marca mundial de l’any, seguit de Ronnie Baker (9.94), Yohan Blake (9.94) i Reece Prescod (9.99). Segur que algú es preguntarà què feia Hortelano a Getafe i no a les finals de la Diamond League. Hortelano no hi podia córrer. Només hi podien ser els que havien acumulat prou punts en les 12 proves anteriors de la Diamond League. Això és atletisme, i els campionats, del món o de Catalunya, o els mítings oficials. No xous com el de Getafe. Per molt culte a la personalitat que hi vulguin posar.