En les noves tendències del mana­ge­ment, el terme coo­pe­tició comença a estar en boca de molts. De fet, aquest mot prové de la fusió de com­pe­tició amb coo­pe­ració i per­met situar-nos en un entorn empre­sa­rial en què les orga­nit­za­ci­ons tre­ba­lla­ran cer­cant inter­de­pendències entre teòrics com­pe­ti­dors, bus­cant siner­gies que per­me­tin explo­tar millor els seus nego­cis en mer­cats cada dia més depen­dents els uns dels altres: els grans pro­jec­tes glo­bals neces­si­ta­ran de mirada local, i vice­versa. En l’àmbit de l’esport, ja fa anys que els acadèmics par­lem del “com­plex mediàtic i espor­tiu glo­bal” –el 1999 va sor­tir publi­cat un dels grans lli­bres de referència, Glo­bal Sport, de Joseph Maguire– per poder des­criure aquest entorn de siner­gies i inter­de­pendències. També de para­si­tisme, en alguns casos. Però, cer­ta­ment, des que la digi­ta­lit­zació ha irrom­put de ple en el mer­cat, ni orga­nit­za­ci­ons espor­ti­ves, ni patro­ci­na­dors (tècnics o comer­ci­als) ni mit­jans de comu­ni­cació poden sobre­viure per si sols. La coo­pe­tició, per tant, esdevé una cons­tant per cer­car l’adap­ta­bi­li­tat en el mer­cat. De fet, què s’hau­ria d’espe­rar del negoci de Telefónica si no pogués ofe­rir els par­tits de LaLiga pels quals aquest any ha pagat més de 900 mili­ons d’euros? Més encara, què se n’ha fet de la quota de mer­cat de Voda­fone quan ha renun­ciat al fut­bol? Final­ment, què seria dels pres­su­pos­tos dels clubs de fut­bol espa­nyols sense els ingres­sos per tele­visió, i encara més ara, que s’ha cen­tra­lit­zat la venda i els petits poden picar fort del pastís? Segu­ra­ment, per al gran públic és l’exem­ple més fàcil d’enten­dre. Telefónica neces­sita el fut­bol, igual que LaLiga neces­sita els diners de Telefónica: dels 4,1 mili­ons de cli­ents de l’ope­ra­dora, només una part esta­ven dis­po­sats a pagar pel paquet del fut­bol.

Aquest any, la OTT Dazn ha irrom­put en el mer­cat dels drets espor­tius a Espa­nya amb un pro­ducte dri­ver com és el cam­pi­o­nat mun­dial de moto­ci­clisme. Només per cinc euros la subs­cripció. Però, fa pocs anys, Telefónica i Dorna van haver de tan­car un tracte a corre-cuita perquè els afi­ci­o­nats a MotoGP esta­ven a punt de no tenir pla­ta­forma on seguir el cam­pi­o­nat. I, si ho recor­deu, les xar­xes van bullir i van cul­par l’ope­ra­dora d’eme­tre a través de la tele­visió de paga­ment un pro­ducte històrica­ment en obert. Els acords entre la XAL i Telefónica per poten­ciar els cas­tells, els direc­tes i els esports també entra­rien en aquest tipus de rela­ci­ons trans­ver­sals de coo­pe­tició. Si bé no podem obli­dar que l’objec­tiu prin­ci­pal de les empre­ses és ser ren­di­bles, cer­ta­ment l’esport ja fa temps que ha demos­trat que cal aban­do­nar plan­te­ja­ments agres­sius ten­dents a la cerca de mono­po­lis per poder enten­dre el mer­cat de manera més inter­de­pen­dent.

“L’audiència s’ha d’acos­tu­mar al fet que no totes les ope­ra­do­res podrem tenir els matei­xos con­tin­guts espor­tius”, afir­mava Javier Muni­ain, gerent de màrque­ting i empre­ses Cata­lu­nya de Telefónica, en la inau­gu­ració de la 15a edició de l’E-Week de la UVic-UCC. I la presència de nous ope­ra­dors en el mer­cat –com ara la nou­vin­guda Dazn– segu­ra­ment jugarà a favor de l’audiència i els espor­tis­tes: a més paga­dors, pos­si­ble­ment aca­ba­rem tenint pro­ble­mes amb la inflació dels drets de deter­mi­na­des com­pe­ti­ci­ons (el fut­bol), però també tin­drem un entorn per a més pla­ta­for­mes on diver­ses dis­ci­pli­nes poden tenir el seu espai d’emissió. Les OTT diver­si­fi­ca­ran l’accés a con­tin­guts espor­tius i com­pe­ti­ran per a poder millo­rar la qua­li­tat del pro­ducte. Tot, amb el benentès que el baix per­cen­tatge de pene­tració de la tele­visió de paga­ment a Espa­nya (35%) és una ano­ma­lia en un con­ti­nent on en la majo­ria de països ja supera el 70%. És la nor­ma­li­tat.