La final del salt de llargada del campionat del món d’atletisme que es va fer el setembre del 1987 a Roma té el seu lloc en la història no només per la victòria que Carl Lewis (Estats Units) va aconseguir sobre Robert Emmiyan (URSS) –8,67 m per al nord-americà, 8,53 m per a l’armeni– després d’un gran duel, sinó pel salt de 8,38 m de l’italià Giovanni Evangelisti en l’últim intent que li va donar la medalla de bronze. Un salt, la mesura del qual va ser manipulada pels jutges de la prova per tal de fer pujar l’italià al podi. Un engany que va fer que Evangelisti pugés al podi per rebre una medalla que no mereixia, però que va ser descobert. L’abril del 1988, la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) va retirar la medalla a l’italià i la va atorgar a Larry Myricks (Estats Units), que va saltar 8,33 m en aquella final i havia quedat fora del podi per la trama que havia enlairat Evangelisti.

Els dubtes sobre quant havia saltat Evangelisti en aquell últim intent a l’estadi olímpic romà van començar el mateix dia de la final. L’endemà va córrer el rumor que s’havia presentat una reclamació, però la IAAF ho va desmentir. L’1 d’octubre la revista alemanya Leichtathletik va parlar obertament dels dubtes que generava el salt de l’italià, i el 30 d’octubre, la federació italiana (FIDAL) reconeixia implícitament les sospites obrint una investigació que posteriorment enviaria a la IAAF. El 5 de novembre un programa esportiu de la RAI-2 oferia una recreació per ordinador del salt d’Evangelisti –estem al 1987, no ho oblidem– que demostrava que el salt no podia ser més llarg de 7,80-7,90 metres. L’endemà, l’exseleccionador italià Sandro Donati presentava una denúncia a la policia acusant els jutges de la prova de premeditació per haver canviat la mesura del salt d’Evangelisti. El 20 de desembre, la IAAF donava per bo el resultat de la final de salt de llargada, però això no tancava el cas, perquè ja hi havia oberta una investigació del Comitè Olímpic Italià (CONI), la màxima autoritat esportiva italiana.

Aquesta investigació va concloure, el mes de març del 1988, que els jutges que controlaven la final de salt de llargada van manipular els estris per donar a Evangelisti un salt prou llarg per guanyar la medalla de bronze. El mes d’abril, el consell directiu de la IAAF anunciava que, davant els seriosos dubtes que havia generat el sisè salt d’Evangelisti, i de manera excepcional, es decidia canviar els resultats de la final: Evangelisti passava a ser quart, amb 8,15 m, i el bronze era per a Larry Myricks, amb 8,33 m. El cas va acabar amb vuit implicats, entre jutges i directius de la federació italiana. Fins i tot va acabar esquitxant el president de la IAAF, Primo Nebiolo, que compaginava el càrrec amb el de president de la FIDAL, del qual va dimitir el gener del 1989. Giovanni Evangelisti, que el 1984 havia guanyat el bronze en els Jocs de Los Angeles, va quedar sempre fora de qualsevol sospita. Com no es va cansar de repetir durant tot el temps que va durar el procés, la primera víctima de tot aquest enrenou va ser ell mateix.