El tennista de Manacor Rafa Nadal continua la seva lluita per ser no només el millor jugador del circuit mundial, sinó de tots els temps. En la final de diumenge als Estats Units, amb 33 anys i després d’una temporada molt exigent físicament i mentalment, va ser capaç de resistir a la pista durant gairebé cinc hores contra un rival deu anys més jove que ell i amb ganes de menjar-se el món, Daniïl Medvédev. El triomf suposa el seu 19è Grand Slam, tota una bogeria, a només un del rècord de Roger Federer, que té cinc anys més que ell i, per tant, menys recorregut en el tennis professional.

Nadal, que ha superat lesions i moments més durs, és probablement un dels grans exemples en l’esport modern de com cal gestionar mentalment els desafiaments més complicats. En el tennis, més enllà del talent i el moment de forma de cada jugador, l’aspecte psicològic és una de les claus, sobretot en els partits que s’allarguen. El seu triomf, a més, barra el pas, una vegada més, als jugadors joves que no poden o no saben trencar la barrera que han imposat en els darrers quinze anys Nadal, Federer i Djokovic amb el suport de Murray a Wimbledon. Només Wawrinka –tres tornejos del Grand Slam en els seus anys de glòria, 2014-2016– va poder minimitzar el poder de tres esportistes que sobreviuen a tot i que seran recordats el dia que ho deixin segurament com els millors jugadors que ha tingut el circuit professional en la seva història.