Que no fallin els resultats

És rigo­ro­sa­ment cert, com diu Val­verde, que el Borus­sia, l’Inter i l’Sla­via can­vi­a­rien de gust la seva situ­ació per la del Barça. Els blau­grana són líders del grup i, si avui ven­cen l’equip de Dort­mund, seran a vui­tens i amb l’avan­tatge que atorga ser pri­mers. En aquests grups de qua­tre equips, hi ha més d’un par­tit que, en funció del resul­tat, et can­via la pers­pec­tiva. El d’avui n’és un. De gua­nyar-lo –feina feta i Cham­pi­ons endreçada fins l’any que ve– a per­dre’l hi van més que tres punts. Perquè la hipotètica der­rota, si es com­binés amb un tri­omf de l’Inter, dei­xa­ria el Barça en una situ­ació de la qual ha de fugir com gat de l’aigua: jugar-se el bit­llet al Giu­seppe Meazza, en un o tu o jo amb l’Inter. Vet aquí si n’hi ha, de diferència.

La falta de con­sistència del Barça té tot l’entorn blau­grana amb la mosca al nas. El prag­ma­tisme dels resul­tats encara s’imposa, men­tre s’espera la con­so­li­dació d’un dis­curs fut­bolístic fia­ble per no haver de con­fiar-ho tot al talent en les àrees, que a vega­des no apa­reix (el 0-0 del Camp Nou con­tra l’Sla­via no queda tan lluny) i d’altres tam­poc evita la per­ple­xi­tat, com dis­sabte al camp del cuer, el Leganés. És com­pren­si­ble que el tècnic blau­grana, tip de pre­gun­tes sobre el joc poc con­vin­cent, cons­tati que al Barça se li exi­geix que doni lliçons de fut­bol en cada par­tit. La dialèctica defen­siva té, però, un risc: el punt de raó que conté el lament de Val­verde li pot durar només hores si, com a mínim, el resul­tat d’avui no és l’espe­rat.