Dissabte just abans del Barça-Getafe, es va disputar un Damm-Nàstic de Tarragona de la divisió d’honor juvenil que va ser emès per Esport3. Un cop acabat el partit, vaig rebre diversos missatges d’amics i coneguts que em consolaven per haver perdut un partit en què l’equip cerveser va fer prou mèrits per endur-se els tres punts. Un dels comentaris més generalitzats va ser sobre la convicció de l’equip per sortir amb la pilota des del darrere i la valentia del porter Àlex Ruiz per superar pressions d’un contra un convertint-se en l’home clau en l’inici de les jugades d’atac. Hores més tard, una part del Camp Nou xiulava les intervencions de Ter Stegen en un dels trets més significatius del Barça de Quique Setién.

Dissabte, un cop més, em vaig sentir orgullós del joc del Juvenil A de la Damm per la seva aposta pel futbol ofensiu i amb una idea clara de la preeminència del bon joc per sobre el resultat. Luis García, l’entrenador, està obsessionat per construir l’atac des la sortida de la pilota. Generalment, veig els partits de la Damm a peu de camp. En aquesta ubicació, l’única penitència que haig de patir és escoltar les indicacions tècniques de l’encarregat de material, Juan del Amor. Quan l’Àlex mou l’equip d’un cantó a l’altre o juga amb el pivot o qualsevol dels interiors, en Juan em diu: “Si la pilota ha d’arribar al mig del camp, per què no la hi enviem directament?” Li ho intento explicar, però no ho vol entendre. Com alguns aficionats del Camp Nou. La Damm té un porter que és el més semblant a Ter Stegen que hi ha en el futbol formatiu català. Àlex Ruiz és un porter segur sota pals, amb reflexos i amb un joc de peus que molts jugadors de camp desitjarien.

Quan em reuneixo amb els màxims responsables de l’àrea esportiva de la Damm, Albert Puigdollers i Gerard Roca, només els demano dues coses per als nostres equips: esportivitat i jugar bé. Tot i que de tant en tant perdem partits, estem convençuts que aquesta és la millor manera per aconseguir guanyar i ser feliç. Us podeu imaginar que tinc els interlocutors ideals. Tots dos van arribar al club de la mà de Roger Garcia, l’actual segon entrenador del Celta i una de les persones en qui Johan Cruyff més confiava futbolísticament.

Dissabte, hi va haver xiulets al Camp Nou. Crec que no m’equivoco si dic que a Quique Setién no el faran dubtar sobre la seva aposta futbolística. És un tret diferencial i irrenunciable. Ter Stegen, només amb intervencions amb els peus, va tocar més la pilota que Griezmann i Ansu Fati. El porter del Barça toca més la pilota que dos dels seus tres davanters.

Recupereu les declaracions de Víctor Valdés en el documental Take the ball, pass the ball. En la primera xerrada que té amb Guardiola, el de Santpedor li diu que vol els dos centrals a la línia de fons perquè en Víctor pugui començar les jugades d’atac amb el suport dels dos centrals. Valdés diu obertament: “Jo pensava que Guardiola era boig, però com que jo també ho soc una mica, em vaig sentir identificat amb ell.” Dos bojos que sabien el que feien i el que volien. Després d’això, catorze títols i la seguretat d’haver viscut la millor època de la història del Barça. Confieu en Ter Stegen i Setién i no feu cas dels xiulets. Tret de Messi, no tenim res més.