No hi ha res a objec­tar al tri­omf de Tadej Poga­car en el Tour va una set­mana. Però a les grans vol­tes els equips hi tenen molt a dir i en la cursa en ruta dels jocs, el fac­tor equip des­a­pa­reix. I en aques­tes cir­cumstàncies, en una jor­nada de calor extrema, sobre 234 quilòmetres pels vol­tants del Mont Fuji, amb tres cims per sobre dels 1.000 metres i un sos­tre de més de 1.500, tot es redu­eix a la força física, la soli­desa men­tal i l’estat de forma. Cadascú amb les seves pròpies armes i cap més. A pèl. L’equa­torià Ric­hard Cara­paz, ter­cer en el podi de París fa sis dies i gua­nya­dor del Giro 2019, ha fer una exhi­bició ruti­lant, ja que a més ha arri­bat tot sol després d’haver tren­cat el grup cap­da­van­ter a uns 40 km del final i d’haver anat des­pen­jant un per un tots els que han inten­tat aguan­tar-li el ritme.

A banda de pon­de­rar l’extra­or­di­nari or de Capa­raz, el ter­cer lloc de l’eslovè Poga­car –no ha estat plata per mil·límetres– posa de mani­fest com de bé han arri­bat al moment àlgid de la tem­po­rada aquests dos cor­re­dors. Després de tres set­ma­nes –3.414 km al cos i a les cames no són cap broma– afron­tar la prova olímpica i sor­tir-ne indem­nes i amb meda­lla és digne d’admi­ració.

De la pis­cina arriba una expec­ta­tiva, tot i que caldrà con­fir­mar-la la pròxima mati­nada. Mireia Bel­monte, a la final dels 400 estils amb el quart millor temps. D’acord que no sem­bla que hi hagi mol­tes can­di­da­tes a bai­xar de 4:30, però la bada­lo­nina arri­bava als jocs amb mol­tes incer­te­ses i la seva pri­mera inter­venció –atenció als seus espec­ta­cu­lars últims 100 m de crol– gene­ren unes expec­ta­ti­ves fins ara poc con­sis­tents i ava­len que la cata­lana con­serva intacta la capa­ci­tat com­pe­ti­tiva.