Simone Biles se n’anirà a dor­mir ben tran­quil·la aquesta nit a Tòquio. Tran­quil·la i amb el cap desem­boi­rat després d’uns deu dies d’alta pressió psíquica. La gim­nasta d’Ohio ha gua­nyat el bronze en la bara d’equi­li­bris, l’únic apa­rell que ha dis­pu­tat, un bronze que és el mateix que a Rio 2016 i, en rea­li­tat, el resul­tat que cor­res­po­nia a les expec­ta­ti­ves per la presència de dues gim­nas­tes xine­ses a un nivell molt ele­vat. A més, no podem per­dre la pers­pec­tiva: Biles ha obtin­gut el bronze amb tots els focus obser­vant-la. Aquesta rea­li­tat pre­e­xis­tent –de fet, una de les cau­ses de la crisi que la va fer renun­ciar a gai­rebé tot– encara s’accen­tu­ava més en la prova d’avui, i Biles l’ha supor­tat amb la natu­ra­li­tat que havia demos­trat sem­pre abans dels jocs de Tòquio. Un error, una cai­guda o una altra renúncia –que entra­ven din­tre de les pos­si­bi­li­tats– hau­rien ali­men­tat un munt més d’espe­cu­la­ci­ons, deduc­ci­ons i con­clu­si­ons que ni ella es mereix ni hau­rien estat res­pec­tu­o­ses amb la seva pri­va­ci­tat, que en els per­so­nat­ges amb pro­jecció pública ja és molt rela­tiva.

Biles pas­sarà a la història de Tòquio 2020 més per la seva con­tri­bució a una causa justa i glo­bal –la neces­si­tat de garan­tir la salut men­tal tant com la física i de nor­ma­lit­zar i visi­bi­lit­zar la seva existència– que per una meda­lla olímpica que tam­poc és poca cosa. Biles ha superat totes les seves rivals a la barra excepte dues. Però sobre­tot ha der­ro­tat sono­ra­ment els que havien asso­ciat la seva renúncia amb una debi­li­tat per­so­nal. Entre aquests, Novak Djoko­vic no ha neces­si­tat gaire temps per cons­ta­tar que el menys­te­ni­ment que va mani­fes­tar res­pecte a Biles es pot con­ver­tir en la seva ombra. Ni Gol­den Slam, ni tan sols bronze indi­vi­dual i una sos­pi­tosa renúncia que, a més de dei­xar deso­lada i sense bronze la seva com­pa­nya del doble mixt Nina Sto­ja­no­vic, no l’hau­ria de dei­xar dor­mir amb la pau amb què ho farà Simone Biles.