El pre­sent del Barça es diu Xavi, tot i que el seu con­tracte ini­cial ni tan sols s’estén fins a final del man­dat de Laporta. Si el tècnic de Ter­rassa s’hi sent còmode, ben­vin­guda sigui aquesta durada, que no hipo­teca el club. I si, a banda del pre­sent, també el futur blau­grana porta la firma del tècnic ter­ras­senc serà un senyal magnífic.

En qual­se­vol cas, Xavi genera con­sens sobrat com perquè si clas­si­fica l’equip per als vui­tens de la Cham­pi­ons i remunta fins al quart lloc de la lliga –no acon­se­guir-ho sí que seria una hipo­teca– el bar­ce­lo­nisme doni per bo aquest any que, es miri com es miri, hau­rem de con­si­de­rar de tran­sició. Els 10.000 segui­dors que s’han citat per la seva pre­sen­tació aquest mig­dia al Camp Nou –podrien haver estat el doble, sot­me­sos a una llarga espera per assis­tir a un acte pro­to­col·lari de deu minuts– és un termòmetre fia­ble de les grans expec­ta­ti­ves que genera un entre­na­dor de només 41 anys, el capità de l’última Cham­pi­ons blau­grana (2015).

Amb Xavi, allò que hem con­vin­gut a deno­mi­nar com l’estil Barça –joc de posició, com­bi­nació per gene­rar dese­qui­li­bri, pos­sessió de la pilota, bloc alt i equip junt–, pro­ta­go­nista dels grans èxits a par­tir del pri­mer man­dat de Laporta, tor­narà al pri­mer pla perquè és una faceta que Xavi domina com cap altre mig­cam­pista que hagi ves­tit de blau­grana en les últi­mes tres dècades. Cap té tan inte­ri­o­rit­zat què sig­ni­fica el fut­bol que vol el Camp Nou i, per tant, cap té tanta auto­ri­tat per inter­pre­tar com s’ha de fer evo­lu­ci­o­nar aquest fut­bol. Perquè Xavi sap –i tot­hom n’hau­ria de ser cons­ci­ent– que el joc dels sis títols del 2009 no garan­teix els tri­omfs avui dia . El mateix Guar­di­ola ha prac­ti­cat un revi­si­o­nisme cons­tant de la seva idea fut­bolística tant al Bayern com al City, i no cal recor­dar com li està cos­tant fer-lo tri­om­far en la Cham­pi­ons.

Amb tots aquests mati­sos –i un altre gens menor que és la recons­trucció espor­tiva de l’equip i el reflo­ta­ment econòmic del club–, és pro­ba­ble que l’arri­bada de Xavi sigui l’última opor­tu­ni­tat de demos­trar que aquest estil Barça con­ti­nua sent una opció gua­nya­dora. Si no ho acon­se­gueix ell es fa difícil pen­sar que cap altre entre­na­dor s’ho plan­tegi com a repte.

Tor­nant a Guar­di­ola, quan es va posar a entre­nar tenia tot el fut­bol al cap. Xavi s’estre­narà ara en una situ­ació simi­lar a la de Pep el 2008 –també amb un conei­xe­ment fut­bolístic indis­cu­ti­ble– i la seva fres­cor, l’empenta de tenir-ho tot per fer i una mirada oberta han de ser els seus argu­ments dife­ren­ci­als en aquest moment de màxima difi­cul­tat.