L’element simbòlic té el valor que li vulgui donar cadascú, però si himnes i banderes ostenten la primacia del simbolisme, la decisió de l’Espanyol de no interpretar Els Segadors quan Pere Aragonès entri demà a la llotja de Cornellà-El Prat té una càrrega molt potent, i també un missatge que cal decodificar.

L’Espanyol hauria de saber que Els Segadors és l’himne nacional de Catalunya, recollit en una llei orgànica espanyola com l’estatut d’autonomia. Que els seus protocols de llotja no ho preveuen? Doncs han tingut més de 40 anys per adaptar-los, de manera que més cintura i menys excuses. Si al Camp Nou i a Montilivi s’han sabut emmotllar quan tocava, quina és la raó per no fer-ho a Cornellà-El Prat?

Evitar una xiulada? A qui? Si fos a Pere Aragonès, li va en el càrrec i tampoc permetria deduir un perfil sociopolític concret de la grada blanc-i-blava, vist que entre el mateix independentisme hi ha un mal karma de por. Si es xiulés l’himne, s’ha de reiterar que la llibertat d’expressió no ha de fer por als demòcrates. Sí que és censurable la falta de respecte institucional. Censurable i delator d’un posicionament ideològic allunyat dels principis democràtics.

Si el vet a Els Segadors tenia com a objectiu no mullar-se, l’Espanyol ha quedat xop fins a les orelles. El mal ja està fet, tot i que encara és a temps de rectificar, pal·liar els danys i continuar abraçant una idea de club obert a totes les sensibilitats que, amb la decisió coneguda ahir, quedaria tocada de mort.

L’1 d’octubre del 2017 va ser un dels dies més negres, més vergonyosos, de la història del Barça quan, mentre als punts de votació els de l’a por ellos actuaven com una policia feixista apallissant i vexant ciutadans armats amb una papereta, al Camp Nou les cames tremolaven i no hi havia valentia per suspendre un Barça-Las Palmas. Del que va passar aquell dia el país encara se’n sent, i decisions com la de l’Espanyol fan sentir còmodes el bàndol de la repressió i els seus simpatitzants. La pretesa neutralitat és una fal·làcia perquè davant la repressió, ser neutral és ser repressor.

I encara és menys neutral el vet a Els Segadors quan d’aquí poc més d’un mes, el 26 de març, a Cornellà-El Prat hi jugaran les seleccions d’Espanya i Albània. Ja no va tenir res de neutral l’oferta de l’estadi per a un partit carregat de simbolisme conqueridor, sobretot sabent que el protocol d’aquell partit no serà el de l’Espanyol sinó el de la federació espanyola que –de nou els simbolismes– no tindrà cap problema per interpretar l’himne sense lletra.