L’anterior entrega europea al Camp Nou va ser el desastre absolut –al camp i a la graderia– contra l’Eintracht de Frankfurt, que va fer avergonyir el Barça. L’anterior entrega europea al Camp Nou va ser el desastre absolut, al camp i a la graderia, contra l’Eintracht de Frankfurt, que va fer avergonyir el Barça. D’aquella nit fatídica, a una explosió de felicitat contra el Viktoria Plsen, en l’estrena de la Champions. No és pas el conjunt txec el millor termòmetre per avaluar si el Barça està preparat per competir a màxim nivell, però recuperar la il·lusió de l’afició i fer-la tornar amb trempera a l’estadi era un dels deures que es posava el club. El repertori ofert contra el Viktoria Plzen i la reacció de la graderia són un primer pas. L’equip funciona i l’afició s’ho passa bé. Futbol.

L’equip blaugrana comença a trobar un camí. Xavi va gosar fer rotacions el dia que s’havia de guanyar sí o sí, i la resposta va ser positiva. Retocs i descansos, això sí, amb excepcions. El líder, al camp. El Barça ha trobat en Robert Lewandowski molt més que un golejador, que, naturalment, no és poca cosa. Un trio de gols en la seva carta de presentació com a blaugrana a Europa. El polonès té gol, té fam i té un repte majúscul. Amb 34 anys, ha arribat a Barcelona amb la idea de treure de la grisor un Barça orfe de lideratge. Són els seus gols i és la seva llum, tant o més necessari en un equip que s’havia apagat i estancat. Juga i fa jugar; marca i fa marcar; s’exhibeix i aconsella. En diuen bé futbolistes com Dembélé, transformat i cada cop més implicat. I s’ho passa bé l’afició, que enyorava l’alegria que transmet l’equip. Lewandowski il·lumina el camí.