Fa una setmana que donem voltes al cas Rubiales i tot apunta que encara queden capítols per estrenar-se d’aquest serial que de vegades es pot catalogar com a thriller i d’altres, directament, com a comèdia perquè es produeixen escenes tan rocambolesques que semblen extretes d’un guió expressament pensat per mantenir el públic entretingut. Clubs, jugadores, polítics... moltes figures han emès comunicats durant aquests dies mostrant, principalment, el seu rebuig envers l’actitud que va mostrar el president de la federació espanyola a Sydney un cop la selecció femenina es va proclamar campiona del món, però no hi ha hagut, de moment, cap expressió pública sobre la posició de la selecció masculina de futbol.

És cert que els jugadors homes pateixen més pressió a l’hora de mostrar els seus pensaments sobre temes d’actualitat perquè encara ocupen un espai mediàtic més ampli i sempre hi haurà un sector de la societat que els critiqui diguin el que diguin, però en aquest cas que tracta de la lluita per la igualtat de les seves companyes de club, de les seves companyes de selecció estatal, de debò que prefereixen fer mutis? Elles també són esposes, mares i filles, com tenen molts components de la masculina. Aquest concepte sembla que només l’entenen uns pocs, com ara Borja Iglesias, Aitor Ruibal, Isco Alarcón i Hector Bellerín, precisament jugadors no habituals amb la roja.