Estimar i deixar marxar
Ja ho va dir Gerard Piqué el dia del seu comiat com a jugador del Barça i com a professional: “Quan et fas gran, t’adones que, a vegades, estimar és deixar marxar.” Sona molt dur, però és necessari per poder seguir endavant, i això és el que hauria de fer el barcelonisme com a exercici de salut mental amb Leo Messi. Aquesta setmana s’ha parlat d’un possible retorn de l’argentí al Barça en el mercat d’hivern, ja que en cas que l’Inter de Miami no es classifiqui per als play-offs de l’MLS pot cedir un jugador franquícia a un equip europeu, però ha canviat alguna cosa en Leo des del juny fins avui?
El campió del món va deixar clar que, un cop guanyats tots els títols possibles, la seva prioritat era viure d’una manera més pausada, allunyat de la pressió del futbol més exigent, i no se’l veu justament amb cara de pomes agres en les imatges que arriben dels Estats Units. Aleshores, per què cal alimentar aquesta idea? I, a més, per al Barça ara sí que seria viable i lògic que Messi tornés al vestidor blaugrana? Sembla que, tot i el cop de porta d’aquest estiu, cada vegada que l’efectivitat del Barça trontolli, es tornarà a parlar d’ell, igual que passa amb Neymar.
Cal treballar per tancar aquesta ferida i quedar-nos amb el somni que va ser tenir el millor jugador de la història per poder enfocar-nos en el present i el futur, perquè el Barça, com la vida, continua. I busquem una data per fer-li el comiat que es mereix, el comiat que ens mereixem.