Opinió

Un poeta místic que s’enfilava

El Fes­ti­val de Cinema de Mun­ta­nya de Torelló, que es farà entre el 17 i el 25 de novem­bre, és un dels més impor­tants del món en el seu gènere. Si gar­be­lleu en la seva pro­gra­mació hi tro­ba­reu pre­sen­ta­des a con­curs pel·lícules de França, els Estats Units, l’Iran, Eslovàquia o el Canadà. De tot el món, inclosa Cata­lu­nya, és clar. Per­me­teu-me un petit flash­back per recor­dar la pel·lícula que el meu amic Jordi Canyi­gue­ral hi va pre­sen­tar en l’edició del 2006 amb el títol Com pen­jar-se, que va gua­nyar el Premi del Jurat. Es tracta d’un manual “ludico-tec­nico-pedagògic” car­re­gat d’humor irre­ve­rent que explica com dos giro­nins i un “mexicà acan­tin­flat” –Jordi Ser­vosa, David Font i Luis Car­los García Ayala– obren una via d’esca­lada de gran paret a Noru­ega. El van pas­sar fa temps per TV3 i no sé si es pot tro­bar en alguna pla­ta­forma, però bus­queu-lo si voleu saber, entre altres coses, com els esca­la­dors reso­len les seves neces­si­tats fisiològiques més bàsiques quan estan pen­jats a la paret uns quants dies. No us en faré cap espòiler.

Un cop feta la falca, retorno a l’edició d’aquest any, en què m’ha cri­dat l’atenció una pel·lícula sobre la faceta com a excur­si­o­nista del poeta Mossèn Cinto Ver­da­guer. Hem par­lat altres vega­des, en aquesta secció, de les moti­va­ci­ons que han dut les per­so­nes a enfi­lar-se als cims. George Mallory va ser lacònic quan li van pre­gun­tar per què volia pujar a l’Eve­rest: “Perquè és allà.” Els alpi­nis­tes han pujat mun­ta­nyes per una neces­si­tat de des­co­berta de ter­ri­tori, per ànim com­pe­ti­tiu o per sim­ple gaudi. Pen­sant-hi, se m’acut que alguns també s’hi han embran­cat per un sen­ti­ment religiós irre­fre­na­ble. Perquè si se suposa que Déu és a dalt del cel, quina millor manera per reta­llar la distància que ens separa d’ell que pujant una mun­ta­nya? Tot i que soc més ateu que el mem­bre d’un polit­buró soviètic, em sem­bla ben bonic això d’enfi­lar-se dalt d’un cim per acos­tar-se a la divi­ni­tat ado­rada. Suposo que per això tan­tes mun­ta­nyes de la nos­tra geo­gra­fia estan coro­na­des per una creu cris­ti­ana.

La qüestió és que Mossèn Cinto va reco­llir les seves impres­si­ons excur­si­o­nis­tes en diver­ses cròniques, ano­ta­ci­ons i die­ta­ris, que en alguns casos van ser publi­cats en forma de lli­bre, com ara Excur­si­ons i viat­ges, pre­cur­sor clar de la lite­ra­tura de viat­ges en català. Ver­da­guer va pujar al cim més alt de Cata­lu­nya, la Pica d’Estats, i el del Piri­neu, l’Aneto, però sens dubte la seva expe­dició més impor­tant va ser la que entre el 1982 i el 1983 el va dur a explo­rar el Canigó per poder escriure la seva obra més emblemàtica en forma de poema èpic, que porta el nom d’aquesta mun­ta­nya tan simbòlica per als cata­lans.

La pel·lícula sobre Mossèn Cinto que es pro­jec­tarà a Torelló, Canigó 1983, diri­gida per Albert Naudín, explica com Ver­da­guer, ves­tit amb sotana i acom­pa­nyat d’un pas­tor, s’enfila fins al cim del Canigó pel famós pas de la xeme­neia. Un cop a dalt, a ell, que era un místic i un il·lumi­nat ado­ra­ble, se li revela la tra­vessa que, en la seva famosa obra, el cava­ller medi­e­val Gen­til rea­lit­zarà amb una car­rossa vola­dora tot al llarg del Piri­neu fins a la Maleïda, que Ver­da­guer deci­deix repro­duir en un viatge que durarà uns 70 dies. Desit­gem tota la sort a l’equip de la pel·lícula en el Fes­ti­val de Torelló i espe­rem que TV3 l’acabi pro­jec­tant, que és el que ha de fer tenint en compte la rellevància del per­so­natge i de la història que s’hi explica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.