Tot i que són dates per estar amb la família, repassar anècdotes i planificar noves aventures i il·lusions, el Nadal també és sinònim d’esports. I n’hi ha que estan ben relacionats amb aquesta època, han entrat a dins de les llars i són part del fil musical de molts apassionats i aficionats. Dels que no ens en cansem mai. A casa sempre s’han seguit amb especial devoció els partits del boxing day en la Premier League. Els anglesos punyeters, a més, sempre aconsegueixen que hi hagi partits que són pur espectacle per aquestes dates, quan el seu futbol no para, sinó que es multiplica amb tres jornades condensades en els últims dies de desembre i els primers de gener. Veure els camps plens és una delícia –els tenen tot l’any fins a la bandera– i comprovar com el millor regal per als nens són entrades per veure el seu equip no té preu. El bàsquet també sempre ha tingut un racó especial, ja que ni l’ACB ni darrerament l’Eurolliga aturen les revolucions, però l’esport que s’endú la palma i que reconec que només miro un cop a l’any és el salt d’esquí, concretament el de l’1 de gener a Garmisch-Partenkirchen. Com a mínim quan el feien par TVE, més tard per Eurosport, la millor manera de fer passar la ressaca de la nit passada era veient bocabadat com els saltadors intentaven superar-se tirant-se per un trampolí majestuós (de 90 o 120 metres) agafant velocitats increïbles. Quin mèrit, pensava jo, mentre la meva mare encara frisava amb el concert d’any nou de Viena.