No sé en quan veu ser que amb un meu amic gallec-asturià, gran cro­nista cine­ma­togràfic i bar­ce­lo­nista acèrrim, vam acor­dar que al Real Madrid de Flo­ren­tino l’ano­me­naríem el Mal. De fet, no ho vam acor­dar. Un cop va sor­tir l’apel·latiu espontània­ment, ens va sem­blar tan obvi que sem­pre més l’hem uti­lit­zat. Seria un bon títol per una seqüela de Flo­ren­tino Pérez. El poder del palco, lli­bre amb el qual el peri­o­dista Fonsi Loiza explica com actua el pre­si­dent del Mal. El cas és que el Mal no només domina l’Eco­no­mia, sinó que con­trola el Temps. Aquesta seva encar­nació, en con­cret, té el cos­tum d’allar­gar-lo a la seva con­veniència.

El meu amic gallec-asturià té el compte de les vega­des que, a la pre­sent Lliga, el Mal ha dis­po­sat del Temps neces­sari fins a com­plir amb els seus objec­tius. No cal­dria dir que el cas més escan­dalós és el del par­tit con­tra l’Alme­ria al Ber­nabéu: un roba­tori que va cul­mi­nar amb els minuts afe­gits fins que el Mal, que per­dia per 0-2 a la mitja part, va gua­nyar per3-2. El cap de set­mana pas­sat, la seva ombra també va fer de les seves al camp de Girona, fins i tot amb el par­tit aca­bat. Una amo­nes­tació deter­mi­nant a Daley Blind per pre­gun­tar a un lacai del Mal: “Només dos minuts afe­gits?” Tan­ma­teix, a l’endemà, hi va haver un motiu, pot­ser il·lusori, per a l’espe­rança. Va demos­trar-se de nou que la maquinària del Mal, que sem­bla el més per­fecte, també falla, es des­pista o es con­fia massa: no va con­tro­lar prou el Temps i, al minut 93, l’Atlético va mar­car el gol de l’empat.