“Ha arribat el moment d’acomiadar-me, ha estat una carrera llarga, preciosa, plena de moments i anècdotes. Sento que és el moment de retirar-me, d’obrir un nou capítol de la meva vida. La decisió l’he anat prenent a poc a poc. Aquests mesos han estat clau quan vaig tornar a casa i vaig deixar de competir. El descans el vaig rebre amb els braços oberts. No trobava a faltar la disciplina i la dificultat de la vida que portava abans. M’he adonat que el que més em ve de gust mirar és el següent capítol i no el tennis.” Amb aquestes paraules, Garbiñe Muguruza va anunciar dissabte passat en una roda de premsa molt emotiva a Madrid prèvia als premis Laureus la seva retirada definitiva del tennis professional. Un secret de domini públic que, finalment, després de més d’un any sense competir -–l’últim partit que va disputar va ser el 30 de gener del 2023 contra la txeca Linda Noskova–, s’ha fet oficial.

Als trenta anys, Muguruza posa punt final a una carrera brillant. Se’n va una de les grans, una campiona que va trencar els estereotips del tennis espanyol, amb els seus 1,82 metres d’estatura i el seu joc agressiu, ja des del servei. Una tennista peculiar, fins i tot en la manera d’acomiadar-se del que ha estat, durant molts anys, la seva passió. Dos Grand Slams, número u del món, unes WTA finals, tres WTA 1000 i infinitat de victòries contra les millors raquetes del món. Aquest és el llegat que deixa.