El road show de dimecres va ser tot show i molt poc road. Tot business i res d’esport, un gegantí photocall a l’aire lliure, una performance que si serveix per fer cas al promotor (nord-americà) i negociar la continuïtat de la F-1 des d’una posició més favorable, l’haurem de donar per bona i, segons qui, hi haurà hagut de conviure amb estoïcisme. La competició que ens agrada comença demà, i hi ha raons de sobres per continuar batallant pel futur del gran premi català.
Només deu circuits han acollit més GP que els 33 que s’han disputat al circuit de Barcelona-Catalunya. I d’aquests, tan sols vuit formen part del calendari actual. A Montmeló s’hi ha competit des del 1991 sense interrupcions.
Val la pena recordar com Lewis Hamilton va arrufar el nas quan se li va plantejar la hipòtesi que el GP català sortís del calendari. Pilots i equips saben que, si bé no és la pista ideal per als avançaments, sí que dictamina quins equips seran punters en tot tipus de pistes i quins val més que es dediquin a pensar en el monoplaça de la propera temporada.
Com ja va passar amb Schumacher, Hamilton o Vettel, els monòlegs de Max Verstappen i Red Bull no seran eterns. I rere seu sí que hi ha batalla. El 2026 han d’arribar Porsche i Audi –que no s’hi posen per figurar sinó per guanyar– i s’estrenarà una nova reglamentació tècnica amb la idea d’igualar possibilitats.
Es podran discutir els mètodes de càlcul, però que l’impacte econòmic del GP de F-1 genera més IVA que totes les aportacions de diner públic que rep el circuit per quadrar comptes a finals d’any, és inqüestionable. Altra cosa és que aquest IVA vagi camí de Madrid i majoritàriament no torni. Afegim-hi que la majoria d’aquest impacte prové d’una entrada neta de diners, no diner local que canvia de mans.
Per Miquel Molina, que volia ser pilot de F-1 i acaba de guanyar les 24h de Le Mans. Per Àlex Palou, que també aspirava a la F-1 i és bicampió de l’Indycar. No és un contrasentit. Els moltíssims joves que somien ser pilots de F-1 també saben que hi ha altres sortides professionals.
Catalunya té una història industrial lligada a l’automoció i continua sent un potent feu de fàbriques i d’indústria auxiliar. I agradi més o menys, el turisme té un pes enorme en el PIB català. Que ho preguntin als hotelers i restauradors del Vallès, què els semblaria perdre la F-1.
Liberty, promotor de la F-1, va recomanar una remodelació integral de les instal·lacions de Montmeló. Molt més que una cara nova, amb el nou terrat elevat sobre la recta del darrere com a element emblemàtic. Són 50 milions entre el 2022 i el 2024. Amb la reforma tot just estrenada i amb un acord de gran potencialitat signat amb Fira Barcelona, no tindria cap sentit quedar-se ara sense la cursa.
N’hi ha milers en joc. No s’hi val a dir que és ocupació precària i temporal. Sense la F-1, la part d’ocupació estable probablement passaria a temporal i la que va lligada a l’esdeveniment, directament es perdria.
No bufen vents potents per a l’emancipació nacional, però per quan arribi, tenir tants grans esdeveniments localitzats a Catalunya com es pugui serà una ajuda i un impuls, una autèntica estructura d’estat.