Al programa El búnquer, de Catalunya Ràdio, el periodista i tertulià Antonio Baños va dir-ne una que pot semblar molt grossa: “Un dels grans problemes de Catalunya és el Barça.” No sé fins a quin punt ha tingut ressò a les xarxes socials, però he llegit alguna resposta agressiva. Tant se val: un comentari així ha de generar per força una certa polèmica. Jo, en tot cas, vaig escoltar l’argumentació de Baños. Allò que va exposar és que el Barça acapara tanta atenció, passant per la intervenció mediàtica, que no es fa cas als esports en què no participa amb una secció del club. I també que la seva potència en determinats esports, com ara l’hoquei sobre patins i l’handbol, fa que pràcticament hagi “matat” les lligues estatals respectives i afeblit altres clubs catalans: de fet, hi afegeixo jo, només un altre club català, el Granollers, competeix a la Lliga Asobal d’handbol; pel que fa a l’Ok Lliga d’hoquei sobre patins, bona part dels que hi competeixen són clubs catalans, però en els darrers 25 anys el Barça només no ha guanyat en tres temporades: en una va emergir el Reus Deportiu (dominant fa cinquanta anys) i en dues va fer-se valer una entitat esportiva gallega (el HC Liceo, de la Corunya) amb tradició. Baños va arribar a dir, almenys pel que fa als dos esports esmentats, que el millor seria que el Barça desaparegués. En fi, jo, que no m’imagino la vida sense el Barça, no deixo de donar-li una certa raó pel que fa a les conseqüències de l’aclaparador monopoli blaugrana.