Han passat ja uns dies, però els clubs modestos que van participar en la segona eliminatòria de la copa encara estan de ressaca. D’uns dies després que els enorgulleixen. Uns dies que els van permetre viure mediàticament en una altra categoria, una de superior. Viure en primera persona com l’Olot, els seus jugadors, el cos tècnic, la junta directiva i els seus treballadors –van necessitar voluntaris per fer la feina logística i atendre a tothom– van viure els dies previs i la tarda-nit en què es van enfrontar a tot un Sevilla em va confirmar al 100% que aquest format de la competició sí que mola. Com l’eslògan ja famós, #lacopamola, que es va inventar fa anys el Còrdova, precisament víctima dels olotins en la primera eliminatòria. Jugar contra un dels clàssics del futbol estatal, doble campió de la UEFA i pentacampió de l’Europa League no es fa cada dia. La banda dreta dels de Pimienta estava composta per dos campions del món amb les seves respectives seleccions, Montiel amb l’Argentina i Jesús Navas amb Espanya. “Dos campions del món a la gespa del municipal d’Olot!”, se sentia per les graderies i es recordava per Ràdio Olot. Els modestos somien una nit màgica de copa i alguns la van aconseguir –que ho diguin a l’Espanyol i el Girona, contra el Barbastre i el Logroñés–, i és que, a partit únic i en un entorn diferent per al gran, hi ha lloc per a la sorpresa. Per desgràcia els sis equips catalans van quedat esborrats del mapa de la competició deixant orfe el Barça. Un fet per reflexionar.