La mort de Johan Cruyff ha dei­xat orfe el bar­ce­lo­nisme. El Flaco ha estat tesi i antítesi en la seva història. La uni­tat del bar­ce­lo­nisme que alguns, vol­gu­da­ment, buscàvem en el moment que ens ha dei­xat l'Holandès Vola­dor és una uto­pia si ens ate­nem al debat d'ismes que ha gene­rat la seva figura: nuñistes i cruyf­fis­tes, lapor­tis­tes i rose­llis­tes seran irre­con­ci­li­a­bles. El Barça és gran pels seus èxits i els seus valors. Però es fa petit quan es mira el maxi­ma­lisme amb què s'ha tra­vat la seva vida social, amb la falta de gri­sos diver­sos amb què s'ana­lit­zen els diver­sos epi­so­dis de la seva història. El peri­o­disme arrau­xat d'aquesta soci­e­tat líquida, com­bi­nat amb la tra­dició de peri­o­disme espor­tiu mili­tant que hi ha hagut a Espa­nya des de finals dels anys setanta, no ajuda a ana­lit­zar sere­na­ment el que passa més enllà del ter­reny de joc. Per això, més d'un opta per refu­giar-se en el món de la lite­ra­tura, més valent que aquest peri­o­disme espor­tiu cli­en­te­lar, per aju­dar a posar llum a les ombres que hi ha en la història blau­grana. Aquests dies pre­vis a Sant Jordi m'ha cai­gut a les mans Errors en blau i grana, el segon lli­bre de l'Adrià Sol­de­vila, peri­o­dista for­mat a la UVic-UCC. Jun­ta­ment amb l'his­to­ri­a­dor Abra­ham Giraldés, posa al des­co­bert epi­so­dis de la història del club que tenen una lec­tura més com­plexa que la que mol­tes vega­des ens ha vin­gut medi­a­tit­zada. Errors en blau i grana no és un lli­bre de crítica fàcil a la gestió dels pre­si­dents del club, des d'Enric Martí Car­reto i la nefasta gestió que va fer del cas Di Stéfano, sinó que vol esde­ve­nir un con­junt de relats curts, però inten­sos i pon­de­rats, d'aquells aspec­tes que el tragí de l'actu­a­li­tat no ens han dei­xat com­pren­dre amb ampli­tud de mires o anàlisi crítica. És un lli­bre que pinta amb tona­li­tats de gri­sos la història culer per fer-ne un relat més com­plex del que molts han escrit fruit de l'opor­tu­nisme. Com­pren­dre el pas­sat per no repe­tir errors en el futur: aquesta seria la uto­pia. Crec, però, que la veri­ta­ble apor­tació de l'obra és enten­dre un pas­sat com­plex per saber ana­lit­zar el pre­sent d'una manera més acu­rada. Per anar aban­do­nant, de mica en mica, el peri­o­disme medi­ter­rani més par­tisà i fer que, fonts i infor­ma­dors enten­guin glo­bal­ment quin és el seu rol dins de l'arrau­xat sis­tema mediàtic català.