Continua el suspens (i també el mal joc del Barça) pel que fa a la Lliga BBVA, que avui viurà a partir de les cinc de la tarda una jornada emocionant; i, amb relació a la Champions, prefereixo no dir res perquè em supera el ressentiment pel fet que hagin arribat a la final un equip madrileny que destrueix joc i un altre que pràcticament no n'ha creat davant de rivals poc exigents. Així és que comentarem un tema que tenia pendent des que quatre periodistes esportius (Laura Brugués, Ivan San Antonio, Xavier Masachs i Marc Mundet) van debatre a la Universitat de Girona sobre el periodisme i l'esport d'elit. O sobre la relació entre els periodistes i els esportistes d'elit, sobretot els futbolistes i més singularment els del Barça. Va ser fa unes setmanes en una activitat programada dins de la Setmana dels Rahola, però no ha caducat res del que van exposar, sinó al contrari. Des de les seves diferents experiències i perspectives, tots quatre van coincidir a afirmar que s'ha posat obstacles per accedir als futbolistes del Barça i que la relació va fent-se més distant: parlar-hi cada cop és més difícil. En tot cas, cadascú considera diversament quins són els motius del perquè o si aquesta deriva depèn més de la influència dels entrenadors, a partir de Guardiola, dels jugadors o de la directiva. En el cas dels entrenadors, va dir-se que Guardiola ha fet mal a la premsa esportiva perquè va ser el primer que, utilitzant de la manera que va voler els periodistes amb la seva seducció i els seus èxits, va marcar distància entre els periodistes i els jugadors barcelonistes. Tot sota el seu control. Però potser també és la directiva qui vol exercir el control i, a la manera de tantes institucions i empreses, filtrar tota la informació i donar-la als mitjans des del seu propi gabinet de comunicació. O més aviat són els jugadors, que, cada cop vivint més en un núvol, volen mantenir-se aïllats dels periodistes (i també dels aficionats) mentre contracten empreses que construeixen la seva imatge i gestionen el seu perfil a les xarxes socials.

Crec que els quatre periodistes tenen raó en lamentar que els jugadors del Barça siguin cada cop més inaccessibles. També, insisteixo, ho són per als aficionats. Un exemple és la decisió, que s'atribueix a un Luis Enrique mimètic del Mourinho del Real Madrid, de no permetre que els periodistes (i els aficionats) viatgin en el mateix avió dels jugadors, cos tècnic i directius.
Circula que l'entrenador va molestar-se perquè es van difondre fotos invasores de la intimitat.
I és així que, junt amb l'ús que feien dels viatges mitjans vinculats a la central lechera, es
justifica aquesta mesura. Com també es justifiquen filtres i controls a partir de certs comportaments mediàtics. Segur que paguen justos per pecadors, però l'actitud de cert (anti)periodisme esportiu és tan injustificable com les barreres que van posant-se entre futbolistes d'elit i la resta.