Les tres últimes victòries ens donen confiança. Són com la punta de l’iceberg de tota la feina que hem anat fent i ens donen moral de cara als últims 4 partits. Si fem una valoració dels 10 partits a la banqueta, la regularitat de punts és bona; vol dir que les coses s’estan fent bé i que anem pel bon camí.

Sí. Comencem a tenir uns mecanismes agafats, a entendre què volem, com ho volem, i si a això hi sumes la confiança, tot va molt millor.

La salvació depèn del partit de l’Europa, que és el següent. Sempre ho hem plantejat així, cada partit és igual d’important. Estem fent el que teníem pensat fer, guanyar a casa dels rivals directes i treure punts com contra l’Elx B o l’Atlètic Balears. A casa contra el líder hem de seguir sumant i estem en condicions de fer-ho.

M’apareix el dimoni i em diu “Ho tenim molt a prop” i l’àngel em diu “Calma, que encara hem de treballar més i tancar l’objectiu”. Necessitem guanyar l’Europa i sumar més punts. Venim d’una jornada rodona, però la carambola pot anar en contra.

Costar, no… Ho vaig valorar amb mi mateix, si n’era capaç o no. Però vaig tenir clar de seguida que podia ajudar el club, els jugadors, i així ho mantinc. No va ser res antinatural, ja que coneixia la plantilla i sabia què em podia aportar cada futbolista.

Exacte. Per entrenar un primer equip com el de l’Olot vaig passar pel juvenil, amb unes temporades de molt d’aprenentatge. Cada any aprenia coses noves a Banyoles i a Figueres. L’any a la Unió, amb el play-off pel mig va ser brutal i ara tocava això, una categoria que no havia tastat com a tècnic, atractiva però amb la intenció de seguir aprenent cada dia.

Potser ho hauríem de preguntar als jugadors, però sempre m’he sentit acceptat i respectat. Crec que ells també ho van viure de forma natural i acceptaven que els podia ajudar.

Una mica diferent, soc. He après a gestionar les emocions, però a nivell tàctic i tècnic crec que no soc tan diferent del Roger jugador. He tingut uns referents com a jugador i intento agafar les coses bones d’ells que crec que em poden ajudar. Em venen al cap Edu Vílchez i un llarg etcètera, amb qui em sento identificat per la forma d’ensenyar i transmetre el futbol.

Sí. Estàvem encaixant i tocava això, a més de la part mental. Pensava que aquesta part mental se solucionava amb punts i victòries, i per arribar aquí havíem de tenir solidesa defensiva, tot es retroalimenta. Si aconseguíem ser sòlids la confiança augmentava i estàvem més a prop de sumar.

Hauríem de ser matemàtics i mirar els punts sumats per ell en tants partits i per nosaltres. Amb en Pedro vam sumar molts punts, aquest equip l’ha construït ell i alguns jugadors són aquí per ell. Té molta part del mèrit i ara el que intentem és sumar tots els punts que ell no va poder aconseguir.

Em sento identificat amb els jugadors per una manera de jugar particular i per l’estima que tenen al club, com ara Marc Mas, Pedro, Barnils… També em sento identificat amb jugadors de fora que veig amb un grau d’implicació molt gran, que són professionals i que al cap de poc temps ho donen tot al camp per l’escut. Estic molt sorprès perquè veig que tots els jugadors tenen un grau de compromís molt alt i potser altres anys no ha passat. Si ens salvem, tinc clar que serà per ells. Els qui juguen són els jugadors i des del primer dia he tingut clar que això ho aixecarien ells.

És un bon moment. Queden pocs partits a casa i si la gent vol gaudir d’un bon futbol ha de venir ara, i si volen ajudar l’equip, també. Tots volem guanyar perquè l’Europa vol pujar i nosaltres, salvar-nos.

M’agradaria que hi hagués molta gent de l’Olot per fer callar els de l’Europa, o per tal que no se sentin tant. Tant de bo! Si no és així, que la gent que vingui de l’Olot animi l’equip i gaudeixi de la festa. Hi haurà fressa, no sé d’on vindrà el soroll però n’hi haurà. Això és espectacle i el jugador ho agraeix.

Ara estem en la situació de salvar la categoria. Després potser toca plantejar-se reptes més grans. Qui diu que l’Olot no tindrà una bona temporada que faci engrescar l’afició? No sé com més s’ha de fer, però és una via. L’Olot, això que vivim ara, ja ho ha viscut i no tenim un rival directe que ens permeti retroalimentar-nos com altres clubs. Els play-off d’ascens a segona B eren una cosa força nova i l’afició s’enganxava. Estem en un món global i amb grans equips, tothom mira la tele i costa fidelitzar amb el territori.