Hi ha tantes coses a comentar sobre el partit de la final de la copa que, de fet, bona part ja han estat comentades. Dic en bona part, però potser s'han comentat totes. Puc aportar-hi una altra perspectiva? Suposo que tampoc. Així és que diré que em sembla un comportament abominable que un jugador protesti de manera ostensible una targeta groga per haver fet una entrada brutal a un rival. És el cas del sevillista Carriço, que va fer volar Messi i, en lloc de demanar disculpes, va escridassar l'àrbitre, el controvertit Del Cerro Grande. Tant va protestar que va rebre una altra targeta i va ser expulsat. Fins aquell moment, el Sevilla perdia contra el Barça i, en el minut 119, ho tenia difícil per empatar, però les mínimes possibilitats van desaparèixer amb l'expulsió de Carriço. El seu equip va quedar amb nou jugadors i, de fet, Neymar va marcar poc després el segon gol. Un comportament com el de Carriço no només mereix l'expulsió, sinó que hauria de ser sancionat pel club al qual pertany considerant que el va perjudicar. Jo fins i tot demanaria que el club sancionés els seus jugadors violents; però, enlloc d'això, els protegeixen, els justifiquen i a vegades fins i tot es queixen que siguin expulsats pels seus actes.

No he comentat fins ara el motiu pel qual Del Cerro Grande va mostrar una segona targeta groga i, en conseqüència, la vermella a Carriço. Com va deixar constància a l'acta, el va expulsar perquè va li va cridar “marica”. Pensem-hi una mica. En la meva infantesa, els nens (i potser alguna nena) s'insultaven al crit de marica (o també, i potser encara més, al de maricón) sense que necessàriament pensessin en el significat del terme, tot i que tampoc n'eren aliens. No sé si els nens (i potser alguna nena) encara s'insulten al crit de marica. En fi, tampoc no és una cosa només de criatures. El cas és que encara que l'hagin usat i potser encara l'usin molts catalans, el terme marica no existeix en català, però sí el de marieta, que el diccionari de l'IEC remet al castellà marica després de fer-ne la definició: “Efeminat.” És a dir, encara que un ús de marica també el fa sinònim d'homosexual advertint del seu caràcter menyspreatiu, l'accepció preferent del terme (així com la de marieta) conté un prejudici al que és femení, que es reforça amb un altre significat complementari: “Apocado, con falta de coraje, pusilánime.” Així, doncs, l'insult no ho és tant a la condició homosexual, sinó al fet que un home sembli femení, associant-se a la falta de coratge i a la pusil·lanimitat. En un món tan homòfob com el del futbol, Del Cerro Grande es va sentir insultat perquè, cridant-li “marica”, Carriço el va titllar d'homosexual? O, en un món tan masclista com el del futbol, es va sentir insultat perquè el van qualificar d'efeminat? Sigui d'una manera o d'una altra, fa pensar que marica encara s'utilitzi com un insult. I que perdurin certes definicions. Cal capgirar el llenguatge.