Els Jocs Olímpics de Sotxi han tornat a quedar empastifats després de descobrir-se una trama de dopatge d'estat, dirigida pel mateix govern rus, que tenia per objecte substituir les mostres dels esportistes russos que donaven positiu per unes de negatives. L'encobriment dels seus tramposos pot tenir un preu molt alt per a l'esport rus, que aquest cap de setmana sabrà si queda exclòs dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. El Comitè Olímpic Internacional (COI), que és qui ha de prendre la decisió, no ha volgut moure fitxa abans de saber la resolució del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) sobre els recursos dels atletes russos, expulsat dels Jocs per la federació internacional a causa, també, de pràctiques sistemàtiques de dopatge. El TAS va confirmar ahir l'expulsió i dóna motius al COI per excloure tota la delegació russa. I és que cal carregar-se de raons abans de prendre una decisió d'aquestes característiques. Amb tot, l'organisme presidit per Thomas Bach és el primer que s'ha de tapar les vergonyes i fer propòsit d'esmena. En l'afer de Sotxi se'l podria considerar, fins i tot, responsable subsidiari de tot el que ha passat. I no em refereixo només a la trama de dopatge que acabem de conèixer, sinó també a tota la polèmica que va envoltar aquells Jocs tant abans com durant la seva celebració. Des de la discriminació als homosexuals, la repressió política, la corrupció en les obres de construcció de les infraestructures olímpiques i tantes altres polèmiques que van convertir els Jocs de Sotxi en els més controvertits de la història. Tants criteris que les candidatures han de superar a cada tall si volen ser proclamades com a seu olímpica i resulta que el COI ni tan sols passa la lupa sobre aquells valors –i ho dic perquè és el COI qui sempre parla de valors– més elementals: tolerància, decència, dignitat, drets humans. Un altre cop, que vigilin qui són els seus companys de viatge.